Tal dia com avui de l’any 1348, fa 670 anys, en el context de la guerra de la Unió (1347-1348) que enfrontava els estaments aristocràtics d’Aragó i del País Valencià amb la monarquia (representada pel comte-rei Pere III), es va produir la primera massacre d’un call jueu als territoris de la corona catalanoaragonesa. Les tropes de la Unió de València ―els exèrcits particulars d’una facció important de l’aristocràcia terratinent valenciana― van prendre a l’assalt el call jueu de Sagunt i, segons l’historiador valencià Manuel Civera i Gómez, autor de l’estudi La Jueria de Morvedre, van assassinar onze persones i van robar i saquejar per un valor de 60.000 sous (l’equivalent actual aproximat a uns dos milions d’euros).

Aquella massacre, presentada com una acció de represàlia, pretenia ser una seriosa advertència als aliats de l’estament reial. Els jueus havien estat tradicionalment els principals aliats del poder reial des de l’època dels primers comtes independents de Barcelona. Però en aquell conflicte no eren l’únic suport de Pere III. La baixa noblesa urbana i les classes mercantils s’havien posicionat a favor de la causa reial, i a les principals ciutats del país (València, Vila-real, Borriana, Morella, Oriola i Alacant) s’havien articulat en un partit anomenat Fraternitat Reialista. En canvi, les classes populars, descontentes pels efectes de la profunda crisi econòmica, van comprar el discurs incendiari de les classes aristocràtiques.

El call o jueria de Morvedre era un dels més importants i arrelats del regne de València. Segons Civera i Gómez, l’arqueologia delata que la presència jueva a la vila remuntava a l’època de la dominació romana (segles I i II), i que posteriorment es convertiria en la comunitat local més influent. Aquesta rellevància es manifesta en la correspondència que ―poc després l’assalt― mantenen Judà Coffe ―una de les personalitats de la comunitat jueva de Sagunt― i el comte-rei Pere III, detallant el valor dels danys causats i el posterior rescabalament que rebrien de les arques reials. El call jueu de Sagunt es recuperaria i, després dels pogroms generals de 1391, acolliria una part important de la comunitat jueva damnificada de València cap-i-casal.