Tal dia com avui de l’any 1788, fa 231 anys, es declarava un incendi que, en el decurs de les hores següents, calcinaria totalment la ciutat de Nova Orleans (llavors colònia espanyola de la Louisiana i actualment la ciutat més important de la costa sud dels Estats Units). Quan es va declarar l’incendi, Nova Orleans era una petita ciutat de 3.000 habitants, la tercera part dels quals eren catalans procedents de Reus. La Louisiana, inicialment una colònia francesa, havia passat a administració espanyola després del Tractat de París (1763) que posava fi a la Guerra dels Set Anys (1756-1763). En aquell tractat, el regne espanyol havia cedit el domini de la Florida (actualment Estats Units) a la Gran Bretanya, i França havia traspassat la Louisiana a domini hispànic.

El tercer governador hispànic de la Louisiana, el coronel Esteve Rodríguez i Miró (Reus, 1744 – Bergara, 1795), seria el promotor de la participació catalana en la colonització de la ciutat i dels seus voltants. Durant el seu mandat (19 d’agost de 1785 – 30 de desembre de 1790) va emplaçar dues-centes famílies de Reus i dels pobles del seu voltant a Nova Orleans, i aquells catalans es van convertir en el segon col·lectiu de la ciutat després dels colons d’origen francès. Es van emplaçar a la rue Royal (actualment Bourbon Street) que, llavors, era l’eix comercial de la ciutat; dedicats a la importació i venda de begudes alcohòliques destil·lades a Reus. També es van emplaçar en finques properes a la ciutat, dedicades al conreu i exportació de cotó cap als tallers catalans.

Aquell incendi devastaria totalment la ciutat, però no provocaria el seu abandonament. Les fonts relaten que dotze anys més tard (1800) la ciutat no tan sols havia estat totalment reconstruïda ―i els catalans havien superat aquella catàstrofe― sinó que havia triplicat la població en relació a la vigília de l’incendi. Són les mateixes fonts les que certifiquen un intens comerç entre les colònies catalanes de l’Havana, Santiago i Matanzas (a l’illa de Cuba), Nova Orleans (a la Louisiana) i Veracruz (Mèxic) i els ports de Barcelona, Mataró, Vilanova i Tarragona (el port comercial de Reus). L’any 1800 França recuperaria el domini de la colònia i el 1803 la vendria als Estats Units. Però la colònia catalana continuaria arrelada a la ciutat i a la seva activitat professional.