Tal dia com avui de l’any 1945, fa 74 anys, moria a Barcelona Alfons Sala i Argemí, que en el decurs de la seva vida havia estat un dels paradigmes de l’anticatalanisme català. Sala i Argemí, nascut a Terrassa el 1863, seria el creador d’un moviment oligàrquic, localista i cacic format per elements monàrquics d’origen català i d’ideologia anticatalanista radical conegut ―popularment i periodísticament― com a “salisme”. Seria un dels fundadors del partit polític Unión Monárquica Nacional (1919) que, després del cop d’estat de 1923, es dissoldria dins de Unión Patriótica ―el partit únic del règim dictatorial de Primo de Rivera―. I seria, també, el creador del grupuscle paramilitar i feixista La Traza (1923), integrat per pistolers procedents del Sindicat Lliure i supervisat oficiosament per les autoritats militars espanyoles a Barcelona.

Però el capítol més destacat de la seva carrera pública seria el desballestament i liquidació de la Mancomunitat de Catalunya. El gener de 1924, el dictador Primo de Rivera (que havia intervingut la institució unes setmanes abans), el va imposar com a president. Durant el seu mandat es va desballestar tota l'obra política, cultural, educativa, social, econòmica i infraestructural de la Mancomunitat, que s’havia traçat amb l’objectiu de situar Catalunya com una potència capdavantera en l’àmbit europeu. Sala i Argemí va exercir la presidència amb un estil agressiu, autoritari i despòtic. Entre moltes coses, va prohibir i va perseguir l’ús del català a les aules de les antigues escoles primàries, secundàries i tècniques de la Mancomunitat. Ho va justificar dient que la Mancomunitat perseguia “crear un pequeño Estado que pone en riesgo España”.

El rei Alfons XIII li va premiar la seva labor nomenant-lo comte d’Egara (1926).

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat