Ha sorgit una certa polèmica a Twitter arran de l'enèsima convocatòria de recollida d'aliments per al banc que cada any per aquestes i altres dates els subministra a les persones més necessitades. Les crítiques es plantejaven des de diverses perspectives, que, com a mínim, han de ser tingudes en consideració, ja que fins i tot de passada han afectat La Marató de TV3, que sempre em fa recordar la que en la seva versió italiana va causar un escàndol al país quan es va saber que alguns col·laboradors cobraven per participar-hi.
Una primera reflexió es feia en aquest fòrum entorn de com és de forçada la solidaritat que els voluntaris que se situen a l'entrada dels supermercats pretenen fer tan obligatòria com les que la llei determina a través dels impostos que, en règim de progressivitat, paguem a l'Estat perquè al seu torn apliqui els recursos a les necessitats que cregui prioritàries. Sí, però es tracta de solidaritat o és en realitat caritat? Més aviat això últim, ja que només aquesta és lliure, cadascú pot decidir si la vol exercir i en quina mesura, sempre que sigui capaç de resistir-se a la culpa que aquest voluntariat acaba fent germinar en els qui es resisteixen al gest.
Que l'adversitat treu el millor de nosaltres, crec que va per barris i aquests cada vegada són més diferents
La segona reflexió està relacionada amb el mecanisme mitjançant el qual el banc es nodreix d'aliments: els voluntaris no es posen davant de qualsevol petita botiga de queviures; optimitzen el seu temps, la qual cosa implica col·locar-se a la porta de les grans superfícies, aquelles en les quals entra molta gent, aquelles on fins i tot s'habiliten les enormes capses de cartró on anar amuntegant tot el que els visitants del local en sortir els van donant. Així, qui principalment fa l'agost és el comerç, que veu augmentades exponencialment les vendes sense que faci cap mena d'esforç per rebaixar el preu de les unitats donades, potser al marge que els amos del negoci facin també una donació. Però no seria millor que el benefici no anés directament al mitjancer de l'acció solidària, o més ben dit, caritativa?
L'última reflexió és potser la més vergonyosa, però també comprensible, i es refereix a alguns dels destinataris dels béns, i al fet que siguin capaços de tirar una llauna de pernil dolç perquè la seva religió no els permet menjar porc. Encara que sigui coherent amb la seva llibertat religiosa, deixa el donant amb la cara de ximple que a vegades també se li posa en veure que els seus impostos no van dirigits a les prioritats de despesa més eficients i ordenades.
Per tots aquests comentaris i alguns de més inacceptables, units a la inflació que no cessa, sospito que aquest any al Banc d'Aliments li faltarà material amb què fer els lots. Ho estan denunciant i no sé si es resoldrà. Amb això, com en els temps de covid, que l'adversitat treu el millor de nosaltres, crec que va per barris i aquests cada vegada són més diferents.