Gabriel Rufián va saber explicar la paradoxa del preu de l'electricitat en dos minuts al Congrés dels Diputats. Rufián té aquesta capacitat de retratar les mancances i abusos socials d'un estat oligopolístic. No sempre l'encerta (ningú ho fa) però quan ho fa és imbatible, és el diputat més mordaç i sovint dels pocs que sap connectar amb el conjunt de la societat per denunciar les carències d'aquest estat del benestar.

La seva punyent intervenció no va deixar ningú indiferent. Mentre altres agiten banderes compulsivament, Rufián posa el dit a la nafra de tots i és capaç, com ningú, de connectar amb una part del país que viu lluny de l'independentisme.

El preu del rebut de l'electricitat s'ha desbocat. Però resulta, dada que ningú no deia, que a Espanya es produeix més energia de la necessària i que la demanda ha patit una caiguda sostinguda els darrers anys. Si el mercat fos lliure tot fa pensar que el preu de l’electricitat baixaria en aquestes circumstàncies. I, en canvi, no deixa d'enfilar-se. Vet aquí la contradicció mentre les energètiques multipliquen els seus guanys a costa de les costelles dels contribuents.

A tot això, resulta que a l'Estat se li va tallar la llum a 165.000 famílies. La dada és esfereïdora mentre el preu del rebut segueix batent rècords i complica encara més la vida a més famílies. Deia Rufián que som davant una estafa, i encara va fer curt. Perquè acte seguit ens va recordar que alguns expresidents s'han forrat percebent escandolosos honoraris als Consells d'Administració d'aquestes empreses, tant del PP com del PSOE, Felipe González i José María Aznar, entre d'altres.

La compareixença de la vicepresidenta Teresa Ribera davant l’imparable espiral alcista del preu de la llum tampoc va donar esperança, ens el contrari. Faria bé Ribera d’escoltar el que li remarcava el diputat Joan Capdevila. El govern espanyol hauria d’insistir en la tarifa PVPC (preu voluntari per al petit consumidor) que és la que segueix sent la tarifa que protegeix millor al consumidor encara que no ho sembli. La tarifa que protegeix les llars vulnerables i la que permet aplicar les bonificacions socials.

La lluitat contra l’emergència climàtica ha de ser la lluita conjunta de governs, empreses i consumidors, sense excepció. Però és el govern espanyol qui ha d’afrontar amb urgència la reforma del sistema de preus de l’electricitat, la reversió de les concessions hidràuliques, una entrada de renovables més potent al pool energètic, l’aposta per la generació distribuïda o, entre d’altres, a potenciar moltíssim més el consum del kWh (quilovat hora) de “KM 0”.

Fa anys, l'independentisme sabia aprofitar aquesta mena d'injustícies i liderava, per exemple, les protestes pel caos de Renfe o els dèficits en infraestructures. I és també així que va créixer i es va fer fort. Just el camí contrari que mena ara un sector de l'independentisme que ha perdut el nord i tot sentit de la realitat. O tornem a fórmules exitoses o acabarem sent ostatges d'un discurs que es perd en al·legats patriòtics i que “en nom de la Pàtria” oblida que aquesta es deu a la seva societat, i als interessos que compartim tant els veïns de la Torre de l'Espanyol com els de Cornellà.