Les manifestacions multitudinàries que PP i Vox han muntat a Espanya, m'han fet pensar en una cosa que Oriol Junqueras va deixar caure en la presentació del candidat d'ERC a Banyoles, durant la campanya de les eleccions municipals. Sembla que Junqueras va dir, i ja em desmentirà algú si no és veritat, que no descartava de tornar a passar per la presó en algun moment o altre. Em sembla que l'anècdota descriu molt bé l'esperit tragicòmic del panorama que s'albira.

Espanya està encallada en les desgràcies i els debats del segle XX. Només cal llegir els articles d'Iván Redondo i López Burniol a La Vanguardia per veure que res del que passa a la política espanyola no té gaire a veure amb l'interès dels catalans que van votar a l'1 d'octubre. Els espanyols discuteixen entre ells si Franco va ser o no va ser un mal necessari per poder arribar a l'estat modern sense perdre Catalunya. El poble català és, com sempre, el detonador de les baralles entre els castellans i, com sempre, també és el figurant mut de la taula.

Redondo admet en el seu darrer article que Manuel Fraga, un dels pares de la Constitució i del PP, considerava que Catalunya era una terra conquerida, però fa com si el problema no anés amb el PSOE, ni això tingués cap importància històrica. Burniol diu que prefereix la independència de Catalunya que una confederació, però crida el general Mola a cada article, amb l'esperança que algú dissolgui la nació que va forçar els partits a organitzar un referèndum. És normal que Junqueras es prepari per tornar a la presó, si vol dedicar-se a la política, que és el seu ofici.

Ara l'abisme que separa la societat catalana de l'espanyola ja no és l'ètnia ni la cultura, com passava en temps de Franco o de Primo de Rivera. Ara l'abisme és més profund, perquè és la idea que Madrid i Barcelona tenen de la llibertat i de la democràcia. A Catalunya, la democràcia s'identifica amb el dret de votar sí o no en un referèndum d'autodeterminació; a Espanya s'identifica amb la necessitat de ficar o no a la presó uns polítics que ni tan sols parlen la llengua dels magistrats que els han jutjat —per no parlar de l'exèrcit o la policia que, en teoria, els representa.

La veritat no necessita màrtirs, com a molt necessita que, després de ser escarnit, indultat i amnistiat per Madrid, Junqueras torni a una presó espanyola

Els polítics processistes van estafar als seus votants, però són les mentides dels polítics espanyols les que tornaran a empènyer Catalunya a la independència. Els partits de Madrid fan amb l'amnistia el mateix que els partits de Barcelona van fer amb l'autodeterminació, la fan servir de reclam electoral per tapar les misèries del règim del 78. La diferència és que els catalans, ni que sigui per desesperació, sempre poden intentar alliberar-se d'Espanya per la força, mentre que els espanyols no poden defensar la democràcia per la força contra la llibertat de Catalunya, per més desesperats que estiguin.

A mesura que els espanyols es manifestin al carrer, es veurà que un Estat democràtic potser és negociable entre les elits de Madrid i Barcelona, però que no és tan negociable entre els pobles que intenta dissoldre. Madrid ha esgotat l'eficàcia colonitzadora de la immigració i dels diners, i si vol que Catalunya obeeixi de debò les seves lleis, tard o d'hora haurà de sacrificar el poc prestigi democràtic que li queda per recuperar el recurs de la força. Ara tot això encara es pot dissimular amb el PSOE, que té el suport d'Europa, i un cert pedigrí antifranquista. Però l'alternativa a la llibertat de Catalunya és tornar a la dictadura.

Tant se val que mitja Espanya es manifesti contra l'amnistia sense deixar ni un paper a terra. Les manifestacions del procés tenien una energia liberal que les imitacions que promouen a Madrid mai no podran copiar perquè no busquen el mateix, ni tenen la mateixa profunditat històrica. Jo prefereixo el PSOE que una dictadura policial, però si em posen una dictadura policial és difícil que faci res per defensar el PSOE. La veritat no necessita màrtirs, com a molt necessita que, després de ser escarnit, indultat i amnistiat per Madrid, Junqueras torni a una presó espanyola. Aquest cop amb Puigdemont i com un heroi dels catalans.