Polèmica de nou per una visita del Papa a una universitat. El papa Lleó XIV té prevista una visita pastoral aquesta setmana a la històrica universitat romana de La Sapienza. L’ha convidat la rectora Antonella Polimeni. Fa quasi 20 anys que no hi ha hagut una visita papal a aquesta universitat. El Papa farà primer una visita a la capella universitària, on pregarà amb els estudiants i el personal docent i d’administració i serveis, i saludarà els estudiants. El punt clau serà una trobada amb la rectora, la signatura de rigor al llibre d’honor i el descobriment d’una placa commemorativa. Res espectacular ni diferent de tantes visites institucionals. Però no tothom està content amb la visita. La Unió Italiana dels Ateus i Agnòstics Racionalistes ha fet un comunicat titllant de “cessió clerical vergonyosa, justificada amb la retòrica untuosa habitual de pau, diàleg i esperança papals”. Aquest és l’etern problema de la pau: és vista sempre com una concessió, una moral dels dèbils, una capitulació barata, una rendició als poders dominants. És molt complexa, la pau, i defensar-la, com fa el Papa, et converteix en blanc de totes les agressivitats. La Sapienza no ha estat sempre un terreny fàcil per a visites papals. 

Remuntem-nos als fets. El darrer cop que un papa havia d’entrar a la Sapienza era el 17 de gener de 2008, i això no va succeir. Joseph Ratzinger va ser convidat a inaugurar el curs acadèmic, i havia de parlar de ciència i fe, però les manifestacions de professors (67) i estudiants en contra van fer que la Santa Seu cancel·lés la visita. Aquesta censura al papa va obrir la discussió de la suposada “submissió” a l’Església per part d’una prestigiosa universitat pública.

La Sapienza, creada el 1303 per un papa, Bonifaci VIII, a través de la butlla pontificia In Supremae praeminentia Dignitatis, va estar 7 segles sense veure un papa. Va ser el 1964 quan Pau VI hi va anar i ho va fer com a antic alumne i amic, i va destacar que la fe i la ciència no són alternatives sinó “flames destinades a una simbiosi necessària”. L’any 1991, Joan Pau II hi va anar després d’haver llegit 500 preguntes escrites pels estudiants, i els va instar a construir la civilització de l’amor i a “no tenir por”. 

A la universitat s’hi escolten visions que no agraden a tothom, i per això és un espai sa i no una institució claustrofòbica i cofoia, tancada en si mateixa

El papa, sí, amb totes les lletres, és el cap de l’Església catòlica. Però Lleó XIV és més que un agustí que va esdevenir pontífex. És un líder indiscutible en el tauler mundial. Un home que té molt a dir en un espai com una universitat, que no és més que la institució dedicada al coneixement superior, al diàleg entre cosmovisions diferents i una plataforma per la discrepància, la convivència i el flux respectuós de les idees. 

La universitat és una institució d’educació superior oberta a l’escolta, relacionada amb l’entorn i no es pot convertir en un reducte per a ideologies. Si la Universitat considera que un papa no és una persona digna per poder dialogar amb la rectora, o saludar el personal, esdevé un lobby enrocat i perilla la seva pluralitat. És incòmode, sí, si ets ateu, veure la figura del papa. També pot resultar incòmode, si ets catòlic, jueu, evangèlic o musulmà, veure altres personatges que desfilen per la universitat. 

A la universitat s’hi escolten visions que no agraden a tothom, i per això és un espai sa i no una institució claustrofòbica i cofoia, tancada en si mateixa.