Aquest papa té tocs poètics. Ja ha començat a adjectivar des del primer dia (la pau “desarmada”), i també ha dit metafòricament (o no), que el mal “no prevaldrà”. No parla com un funcionari eclesial. Dante Alighieri, l’escriptor florentí que ens va oferir la Divina Comèdia l’any 1265, també creia com el papa Lleó XIV que el mal no s’imposaria. Dant dissertava sobre les portes de l’infern no només com a poeta. També era polític.

Segles més tard, el reconegut diari de la Santa Seu, l’Osservatore Romano, manté a la capçalera el lema escrit que “les portes de l’infern no prevaldran”.  És una frase molt arrelada a la cosmovisió romana-vaticana. Non prevalebunt. No passaran, les forces de mal. Dins la basílica vaticana es llegeix el passatge de l’Evangeli de Mateu que referencia aquestes paraules de Jesús a Pere: "Tu es Petrus et super hanc petram aedificabo ecclesiam meam. Et portae inferi non praevalebunt adversus eam. Et tibi dabo claves regni caelorum". Sant Pere, doncs, i ara el seu successor número 267, el papa Lleó XIV, viuen confiats que els enemics de Déu i de l’Església no prevaldran.

El mal, aquest misteri inextricable de la vida, no tindrà la darrera paraula, i aquest pensament no és una ocurrència naïf de tasses de cafè o frases consoladores. El mal s’ha d’aturar. Els desastres naturals i les malalties tenen la seva zona de prevenció, però no tot es preveu. Hi ha mals que s’encaren quan ja han arribat. Que s’intenten mitigar o extirpar quan ja han arribat. En el moment que el nou Papa deixa anar, just en les primeríssimes paraules que pronuncia des del balcó central de la basílica de sant Pere, que el mal no guanya, vol donar un senyal d’esperança, que naturalment en ell, que és el papa de Roma, té un nom, i és Jesucrist. No surt el Papa i parla de guanyar una guerra amb armament (hi està en contra), o de vèncer amb diners (és bastant auster i fuig de la opulència).

Com a matemàtic, i interessat en estadística, els seus càlculs de probabilitat l’acompanyaran també en els discursos. I en la missió que li ha estat confiada, intentarà que les sumes surtin. El veig de restar poc. De dividir el mínim. I de multiplicar consensos

Tres dies després de papa nou i continua l’eixordador silenci d’un bon grapat de catòlics nord-americans, que es pronuncien poc sobre el nou Papa. Ho fan de manera breu, amb un “ja veurem” molt poc emocionat. El papa nord-americà que esperaven no era aquest, i se’ls nota la decepció. Els analistes dels EUA que coneixen bé el catolicisme, com Massimo Fagioli, demanen precaució per no acabar decebuts. Que hi ha un fre en les formes, ja ho hem vist de seguida. Però que no hi ha frenada en la direcció, també, i aquí és on el pensament més contrari al papa Francesc no s’acaba de sentir còmode.

La nacionalitat no era tan important. I els perfils híbrids cada cop són més habituals, no només fruit de la globalització, sinó de les decisions personals: el papa nou no és peruà perquè els progenitors ho fossin. Ho és perquè s’ha naturalitzat allí per amor a una terra. Com el cardenal Cristóbal López, nascut a Almeria, arquebisbe a Rabat i paraguaià, on va viure 19 anys. El fet d’haver inclòs la més alta representació femenina vaticana (sor Raffaella Petrini) ja a la missa amb els cardenals és un senyal d’inclusió, de moment litúrgica i secundària, però no passa desapercebuda.

Que el papa Lleó XIV no tingui llibres escrits, naturalment, no vol dir que no sigui un home de cultura. De fet, tenim gent que escriu que no és un referent cultural. No ha deixat llibres com a cardenal perquè no era un professor ni un acadèmic. No és Ratzinger 2. Està preparat (matemàtiques, dret canònic i teologia l’avalen), i en les cites denota amor per la patrística (els pares de l’Església primitiva i d’altres èpoques que escrivien i comentaven la bíblia). La manera que té d’escriure i argumentar l’antic cardenal Prevost és lògica. Com a matemàtic, i interessat en estadística, els seus càlculs de probabilitat l’acompanyaran també en els discursos. I en la missió que li ha estat confiada, intentarà que les sumes surtin. El veig de restar poc. De dividir el mínim. I de multiplicar consensos.