"L'home superior es culpa a si mateix. L'home inferior culpa els altres".
Don Shula
Facin el favor de tenir respecte al Marroc. Al Marroc, sense proves fefaents, no se l'acusa de res. Pel que fa al fet que el Marroc estigui darrere, per acció o omissió, d'una violació de frontera precisament sobre el territori que el seu irredemptisme reivindica, no se'ls acudeixi dir res. No hi ha evidències. El govern espanyol només funciona amb fets i no amb especulacions. El Marroc és lleial —deslliureu-vos de parelles i socis amb aquesta interpretació de la fidelitat—. El Marroc és amic. El Marroc col·labora. No toquin els nassos al Marroc perquè sense la seva col·laboració no hi ha cap possibilitat d'endreçar aquest desastre i, sobretot, ens la pot tornar a fer grossa en qualsevol moment.
Així de clar ho ha deixat el govern espanyol.
Ara bé, sempre és bo tenir a prop un nen per culpar-lo i un malvat rus, trufat amb un jueu, per salvar la cara de l'insalvable. Comprendran que, excepte reconèixer que va fer cas omís de tots els avisos, que ha tocat els nassos a mig món per ser un campió i que, pel que sigui, està lligat de peus i mans per criticar el Marroc, excepte això, per a Sánchez tot s'hi val. Resumint: no cal retreure res al lloc d'on procedia l'atac híbrid, al país que reivindica aquest territori, al que va poder aturar-lo; però poden llançar-se alegrement a responsabilitzar en públic Rússia, Israel, la internacional ultradretana i fins i tot, per descomptat, Elon Musk. No han trigat ambdós països a fer pública la seva indignació pel fet que un governant estranger els responsabilitzi d'una acció de guerra híbrida. La portaveu d'Exteriors russa l'ha reptat a donar dades concretes i li ha retret que, en cas de tenir alguna queixa, no s'hagin dirigit al seu ambaixador. Els israelians, per la seva banda, també se n'han desmarcat.
El cas és que el comodí rus li ha sortit malament a Sánchez. Gairebé igual que allò dels deu mil soldats que anaven a desembarcar a les costes catalanes. I no és només que qualsevol que hagi seguit a les xarxes l'episodi sap perfectament que les crides inicials a marxar sobre Ceuta —"Harraga" o "Hijma Sebta"— no van tenir cap origen als països que cita el president, i que només després de la invasió de 80.000 persones va començar l'explotació de la circumstància per comptes moguts, aquesta vegada sí, des del sector ultra nord-americà, comptes israelians i, per descomptat, bots russos. Així ho confirma la mateixa Comissió Europea, que admet l'existència de l'informe secret del qual va parlar el president, però matisant la versió de Sánchez: l'informe del Servei Europeu d'Acció Exterior sí que identifica campanyes russes relacionades amb Ceuta, però les situa després del 30 de juliol, quan ja s'havia produït l'entrada massiva. És a dir, queden acreditades l'explotació i l'amplificació, no que Rússia desencadenés l'allau. Sobre Israel, Brussel·les no diu ni piu.
Sempre és bo tenir a prop un nen per culpar-lo i un malvat rus, trufat amb un jueu, per salvar la cara de l'insalvable
Per què, doncs, embolicar la troca amb Putin? Com el govern espanyol hagi de continuar tirant pilotes fora, acabarem enemistats fins i tot amb els amos de l'univers. I Putin sí que és un enemic de la UE, és clar. Certament, té tot l'interès del món a dividir i fracturar els socis europeus, cosa que no el converteix en ninot del pim-pam-pum de tota crisi que el nostre president hagi de resoldre. Tampoc és el millor moment i no sé com és que Sánchez i els seus assessors no són capaços de veure-ho. Durant el mes d'agost, Trump s'ha vist obligat a enviar el director de la CIA a Moscou perquè els informes sobre la intenció russa de dur a terme un atac contra un país de l'OTAN, ja menys gris que els que coneixem de drons, són compartits per molts serveis secrets, inclosos els polonesos, i suposen un risc real d'escalada. El que han detectat els espies —que funcionen, inclosos els espanyols, per més que els tiri per terra el mateix govern espanyol— és que en l'escalada de provocació i divisió practicada per Putin, el pròxim pas seria dur a terme un atac contra algun dels seus països fronterers, probablement Letònia, Lituània o Estònia. Seria un tipus d'atac prou greu per no poder fer els ulls grossos i no prou perquè tots els membres de l'OTAN tinguin clara l'aplicació de l'article 5 del tractat. Fractura i venceràs. Tant la CIA com els serveis europeus afirmen tenir informació que ho estan preparant per a una finestra que s'obre aquesta tardor i s'estendria fins al 2030. Quatre anys de marge.
Europa ha de prendre's seriosament el futur. En un món en què ja impera la llei del més fort, en què existeixen governants que somien a expandir les seves fronteres —"el seu espai vital"—, en què ens hem convertit en un oasi econòmic i de benestar, romandre aliens a la realitat que venen a buscar-nos —de grat o per força— és obrir la porta que ho aconsegueixin. L'atac de zona grisa contra Ceuta, aquest que Sánchez tem que es pugui repetir en qualsevol moment si els toca els nassos i que l'obliga a acovardir-se, és només un esglaó més. Un esglaó ja massa alt.