La democràcia occidental està en perill no només perquè l’extrema dreta pugui democràticament abolir-la si guanya unes eleccions. La democràcia pot acabar desmantellant-se a si mateixa si no sabem corregir-ne els defectes i en fem sistemàticament un mal ús. Tenim la mania, a l’Europa occidental de la postguerra, de posar la democràcia com a valor absolut, quan no és més que una de les possibles formes de govern, que ha estat sacralitzada. Ens hem cregut que la democràcia era la forma més evolucionada de govern possible i que tots els països acabarien transitant-hi de manera gairebé natural. En democràcia, la humanitat a Occident ha obtingut —diu el nostre propi mantra— les cotes més altes d'igualtat i de benestar econòmic i social, combinades amb una llibertat que tots els altres països envegen. No soms conscients, però, de com l’estem, entre tots, debilitant per culpa del mal ús que en fem. Poso exemples perquè es vegi millor.
El primer i més dolorós és el mal ús del sistema electoral francès. En teoria, les dues voltes del sistema electoral francès asseguren molt millor la creació de majories parlamentàries. A la segona volta, es presenten només les forces més votades i això permet concentrar el vot. Però a les darreres eleccions, per evitar que fos elegida en segona volta l’extrema dreta de Le Pen, tot l’espectre parlamentari anti-Le Pen es va organitzar per proposar en gairebé cada demarcació un candidat anti-Le Pen, i repartir-se l’hemicicle entre totes les forces. El que va constituir un èxit electoral ha resultat ser un embolic monumental a l’hora de formar govern, perquè l'única cosa que unia els partits anti-Le Pen era precisament evitar que l’extrema dreta guanyés. I s’ha demostrat que una cosa és posar-se d’acord per fer que perdi l’extrema dreta i l’altre posar-se d’acord per governar. El resultat de tot plegat és que França està paralitzada i al límit del caos. Per a aquests casos, els catalans fem servir el proverbi “el remei ha sigut pitjor que la malaltia”.
El segon exemple, igualment preocupant, és la impossibilitat d’aprovar pressupostos a Madrid i a Catalunya. En tots dos casos, la democràcia preveu que calen acords majoritaris per validar-los. Sembla clar que si s’ha donat suport a la formació d’un govern, es donarà suport als seus pressupostos i, si no, es buscaran majories per tombar-lo. Però es produeix la situació absurda que la majoria que va fer possible el govern no vol aprovar pressupostos i tampoc vol crear una majoria per tombar-lo. El problema té una molt senzilla solució: que els pressupostos simplement s’aprovin si no hi ha majoria per tombar-los. Aquesta regla, anomenada qüestió de confiança, és la que fan servir els ajuntaments. I... oh sorpresa! Només s’aplica als ajuntaments. Oi que seria molt molt molt fàcil tenir pressupostos si s’apliqués aquesta senzilla regla a l’Estat i a la Generalitat?
Els russos i els xinesos estan comprant tones de crispetes per veure com ens ho farem les inefables democràcies europees per sobreviure amb un sistema polític que estem pervertint i retorçant fins a fer-lo gairebé ineficaç
El tercer, encara molt més preocupant, és el sistema de dret a veto dels 27 estats de la Unió Europea. Això fa que, a la pràctica, sigui molt difícil avançar en la presa de decisions. Poso el cas de l’ús del català com a exemple. M’ha fet molta gràcia la definició de la IA quan preguntes a Google “quants estats té la Unió Europea”. Contesta: “La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats”. Ens pensem que està constituïda democràticament, però els ciutadans només votem un parlament que no pot fer lleis, sinó només directives. Ens hem inventat el concepte “directives” per fer lleis que els països no han de complir, sinó “transposar” lliurement al seu propi sistema. Això de sui generis de la IA sembla perfectament justificat.
La democràcia funciona especialment bé com a mecanisme per limitar el poder del governant. Però l’estem pervertint quan la fem servir per al bloqueig institucional. Per això els russos i els xinesos estan comprant tones de crispetes per veure com ens ho farem les inefables democràcies europees per sobreviure amb un sistema polític que estem pervertint i retorçant fins a fer-lo gairebé ineficaç, en el moment en què el germà gran, els Estats Units, amb Trump o sense, han decidit que ja no volen pagar més ells solets la defensa i els designis universals europeus. La democràcia no és un bé absolut. És una eina política que ha d’estar al servei del bé comú. El bloqueig democràtic ha de ser una excepció, no una regla. Amb el bloqueig no construïm. I sense construir no es pot fer front al futur, especialment quan la iniciativa la tenen els estats no democràtics. La democràcia la comences a perdre quan la perverteixes. I la democràcia, per més que ens ho pensem, no és ni bona ni dolenta en si mateixa. Depèn —com en quasi totes les coses— de l’ús que en fem.