Primer va ser Cristina Cifuentes amb el seu famós màster de la Juan Carlos I. I ara arriba el de Pablo Casado, vicesecretari general de comunicació del PP, en dues parts: primer amb un altre màster de la mateixa universitat, i ara planen damunt seu sospites sobre com va obtenir la llicenciatura en Dret en un centre adscrit a la prestigiosa Universitat Complutense de Madrid.

Sembla mentida que aquella dreta liberal amant de la meritocràcia i que deixa a l’individualisme el camp lliure com a model social, ara fulmini el prestigi de la universitat amb impunitat.

Als nostres centres superiors, els alumnes fan verdaders esforços diaris per estudiar: a Catalunya especialment, amb unes taxes desorbitades, uns horaris impossibles de combinar amb la feina i un futur incert. Allà conviuen amb un professorat doblement víctima de les retallades. Han patit disminucions salarials a la vegada que veuen, impotents, com la precarietat ja és estructural als centres. On abans els associats eren un complement, avui fan un paper nuclear a la docència esdevenint falsos associats o falsos interins associats. A més a més, tot el col·lectiu d’investigadors predoctorals, postdoctorals, col·laboradors, lectors i agregats interins pateixen una forta incertesa.

Però els mals són endèmics. Amb problemes de transferència i de connexió amb l’empresa, amb greus dificultats per atreure talent.

Sembla que hi ha hagut estudiants de primera i de segona. Persones que no dormen per passar exàmens i altres que amb una trucada ho aproven tot

I malgrat tots els malgrats, la universitat, orgullosa, ha resistit. Gràcies a la feina del professorat, alumnes, PAS... és a dir, de tot el col·lectiu que ha tirat endavant amb un model infrafinançat i infradotat de personal.

I tota aquesta gent no es mereix que la sospita plani sobre la universitat. Aquestes persones formen part d’una comunitat el prestigi de la qual rau, en bona part, en fer que la societat avanci. I de cap de les maneres pot haver-hi ombra de sospita que uns alumnes tenen privilegis i que no s’han d’esforçar tant com els altres. Perquè en el fons, devaluem la institució. I una societat amb una universitat sense prestigi és una societat sense ànima.

En els pròxims dies caldrà estar atents.

Durant tota la setmana el sector de l’ensenyament universitari viurà mobilitzacions i vagues per demanar que es regularitzi d’una vegada per totes la figura dels associats, que es posi fi a la contractació fraudulenta i per reclamar que es reobri una taula de diàleg “efectiu”.

També haurem de veure com es desenvolupen les investigacions sobre el cas dels màsters i la carrera. Tant de bo tot fos una confusió, però no serà així. Sembla que hi ha hagut estudiants de primera i de segona. Persones que no dormen per passar exàmens i altres que amb una trucada ho aproven tot. I el pitjor que podria passar és que aquests casos quedessin resolts amb impunitat.