Fa pocs dies Jordi Évole feia un programa sobre la situació dels escorxadors. En ell s’hi enfocaven dues vessants: per una part, la situació absolutament degradant en què es troben els animals —per introduir-hi també el tema de la seguretat alimentària—, i s’apuntava la situació dels treballadors i treballadores del sector. De vegades sembla que fins que no fan un programa en prime time els qui tenen la patent de destapar escàndols, el país no actua. I, sincerament, això és molt injust. Som molts els qui fa anys que treballem per millorar i denunciar la situació dels treballadors de les indústries càrnies, i els esforços són ingents. Massa vegades l’espectacle preval més que no pas la feina efectiva. I això és un error.

Fa molts anys, un amic em va explicar els drames dels escorxadors. Perquè ho entengués, em va portar un migdia a la carretera de Santa Eugènia de Berga en un canvi de torn. Sota el fred del mes de gener, una corrua d’homes, majoritàriament de països de l’Àfrica subsahariana, anaven en bicicleta i portaven els ganivets per treballar posats en forma de bandolera a l’esquena. Si no hagués estat pel blanc del glaç, podies haver dit que estaves al Senegal o a Ghana, en una estampa més pròpia del tercer món que de països avançats. A partir d’aquí, a través de la feina dels sindicats majoritaris, vàrem posar-hi fil a l’agulla.

Quin és el panorama laboral del sector? En primer lloc, i segons dades de la Seguretat Social, veiem que en els darrers anys hi ha hagut una forta migració de treballadors del règim general al règim d’autònoms usant la figura de treballador associat a la cooperativa. Un exemple gràfic: diferents estudis avalen que una empresa del sector té de mitjana 60 treballadors contractats directament i 129 de cooperatives. El problema radica en el fet que treballen per a una sola empresa; són el que coneixem com a falsos autònoms. D’aquesta manera, el que aconsegueix l’empresa és desregular les relacions laborals en un col·lectiu ja de per si molt vulnerable. Cal recordar que el 60% de treballadors provenen de països de l’est d’Europa o de fora de la UE. La fotografia, però, la podem complementar amb les seves condicions laborals. Aquests treballadors haurien d’estar subjectes als seus convenis sectorials (carnis o d’escorxadors d’aus i conills). Doncs bé, el fet de ser treballadors associats fa que els de les càrnies cobrin de mitjana un 35% menys del sou que els pertocaria, i els de les aus i conills, un 46% menys, a la vegada que tenen una jornada un 23% més extensa. I, evidentment, dins de l’empresa hi ha un problema greu de seguretat i salut laboral perquè ningú no en controla les condicions. És evident, doncs, que la figura de treballador a través de les cooperatives de treball associat (sempre parlant de falsos cooperativistes) genera desregulació de les relacions laborals i dúmping social, ja que ens trobem davant d’una cessió il·legal de treballadors.

Un exemple gràfic: diferents estudis avalen que una empresa del sector té de mitjana 60 treballadors contractats directament i 129 de cooperatives

Fins aquí la radiografia. I què s’ha fet? Doncs, com a mínim a Catalunya, posar-nos mans a l’obra. Conjuntament i a través de la concertació social. Com sempre. Sindicats, Govern i Parlament. L’any 2016 es creava la Taula per a la concertació del sector carni, amb presència de l’Administració, les patronals i els sindicats majoritaris. Davant la constatació que seria impossible arribar al consens entre les parts, s’inicia el procediment parlamentari per canviar la legislació, i es modifica la llei 12/2015 de cooperatives de Catalunya, que disposa que les cooperatives han de fixar en els estatuts o reglaments interns les condicions de treball i la protecció social dels treballadors i s’estableix com a infracció molt greu el fet de no complir-ho. Però a més a més en el seu article 132, s’hi recull que les condicions laborals i socials hauran de ser com a mínim equivalents a les dels convenis col·lectius de referència.

Què vull situar amb tot això? Que a Catalunya fa temps que lluitem per fer front a l’ús fraudulent dels treballadors en els escorxadors. Hem fet feina seriosa i rigorosa. Tenim les eines legals per lluitar contra l’explotació a les empreses. Falta que la inspecció de treball actuï amb contundència per fer complir la llei. Però com sempre, quan obres una porta, els mals empresaris (n’hi ha molts de bons) sempre troben l’escletxa per tancar-la. Per aquest motiu alguns estan usant normatives d’altres comunitats autònomes on no existeix aquesta regulació. I aquí hem de ser bel·ligerants. No hi pot haver via d’escapatòria davant els explotadors.

A Catalunya hi ha problemes. És cert. Com a tot arreu. Però fa temps que treballem dia a dia per resoldre’ls. Les falses cooperatives de treball associat són un problema. Perquè són sinònim de males praxis laborals més pròpies de l’era feudal que del segle XXI. I fa molt de temps que, lluny de titulars periodístics grandiloqüents, hi ha molta gent que estem treballant amb les eines que tenim per millorar la vida als treballadors i treballadores que hi viuen atrapats.