Hi ha vagues que costen. Ideològicament són difícils i sovint tothom busquem excuses per no unir-nos-hi. Segurament la vaga convocada per sindicats i moviments feministes el pròxim 8 de març és una d’elles. Però de vegades només has de tenir clars els arguments contraris a no fer-la perquè et sobrin els motius per sumar-t’hi.

En el món avançat s’està parlant de lleis de transparència i igualtat salarial. Islàndia i Alemanya han fet passos en aquest camí. Aquí, amb una bretxa de vora el 24% a Catalunya i que afecta especialment els sous més baixos, el president del govern espanyol, M. Rajoy, en una ràdio, va deixar anar el ja mític “no nos metamos con eso...”. En què no ens hem de posar? En el fet que les dones som mà d’obra barata? Que sovint estem sobreformades? O que tenim pitjors condicions laborals i, en el futur, pensions més baixes? Pretén que deixem de fer front a la violència masclista? Que tanquem els ulls davant l’assetjament sexual i per raó de sexe a la feina? Que assumim les cures? No voldria malpensar i creure que M. Rajoy té connivència amb aquest model econòmic patriarcal. De veritat. Un governant del segle XXI a l’Europa dels valors no ho deu pensar.

Però continuem. El Partit Popular ha decidit no donar suport a aquesta convocatòria perquè és “elitista”, “insolidària” i “irresponsable” i “trencaria la societat occidental”. Si la societat occidental que es diu voler trencar és la que permet que dia rere dia morin dones assassinades i no es tenen diners per al Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, no vull formar-ne part. Si és la que tolera que les feines feminitzades són les que socialment estan més desvalorades i les pitjor pagades, tampoc vull formar part d’aquesta societat. Però mirem-nos-ho al revés. La igualtat entre homes i dones a tots els països avançats és a l’agenda prioritària dels governs. Potser és que M. Rajoy vol, efectivament, desenganxar-se de les societats avançades i mirar cap a països del tercer món. Espero i desitjo que no sigui així, però intueixo que podria ser el seu desig.

Com es poden banalitzar les reivindicacions legítimes de demanar la igualtat entre el 50% de la població?

I, com sempre, quan creus que l’absurditat del govern espanyol ha arribat a cotes insuperables, et demostren que t’equivoques. La ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, va demanar a les dones que el 8 de març fessin vaga “a la japonesa”. Directament això ja és un insult. Què pretén? Les dones treballem més hores que ningú. A la feina, a casa... tenim cura dels nostres pares i mares, fills i filles i, si som àvies, ens cuidem dels nets i netes. Senzillament, què vol, la ministra? Que rebentem? Si ja estem explotades, pretén que per un dia encara treballem més? Com es poden banalitzar les reivindicacions legítimes de demanar la igualtat entre el 50% de la població?

Fer vaga sempre és la darrera opció. A ningú li agrada, encara que sembli mentida. Darrere de les consignes hi ha la pèrdua de salari i en molts casos l’estigmatització dins l’empresa. Però estic farta que em ridiculitzin. Tipa que després de tants segles analitzant, donant dades i estudiant els problemes de les desigualtats entre sexes, encara hàgim d’implorar polítiques. Seria mentir dir que no s’han fet passos. Perquè n’hem fet. Lleis escrites però poc reals. La diagnosi ens posa davant el mirall. Sabem el que falla en una societat que gira al voltant de la visió androcèntrica del món. Actuar és una obligació moral.

Queden dies pel 8 de març. M. Rajoy i el seu govern continuen convocant  la vaga. Amb la seva prepotència, arrogància i la seva visió prehistòrica de la societat. Amb la seva impunitat per insultar a la meitat de la població. Amb la seva deixadesa de funcions al permetre que fets tan elementals com la igualtat salarial en treballs d’igual valor hagin de ser una súplica l’any 2018. Aquesta no és una confrontació entre sexes. És una lluita entre models ideològics, de maneres de viure i veure el món. Entre els que ens volen sotmeses i entre les que ens volem iguals, lliures i vives.

El 8 de març el descontentament es visualitzarà de moltes maneres. Algunes persones faran vaga de dues hores o tot el dia. La gent es manifestarà, concentrarà... però tot confluirà en protestar davant d’aquest maleït masclisme social que té en M. Rajoy el principal portaveu.