La política són relacions de forces, com va dir Foucault, que havia rellegit prou Nietzsche. De manera que quan una força política allibera un espai, una altra l'ocupa; quan una baixa l'altra puja, i si una queda segona hi ha una altra que queda primera, etcètera. Pot semblar obvi, però és així, i sovint s'oblida. Si vostè és votant independentista i segueix la consigna de la CUP, no votar en les eleccions d'aquest diumenge, l'independentisme concurrent als comicis, és a dir, el que representen DiL i ERC, perd un vot; potser, amb molt mala sort, fins i tot podria perdre un escó. I en tot cas, ningú no el guanya, el no-vot, però segur que el perden els independentistes.

La CUP és molt lliure –només faltaria– de no participar en les eleccions espanyoles. De fet, tampoc no va participar en les eleccions catalanes, que són legalment tan espanyoles com les altres, fins al 2012. I no li ha anat pas malament. De 3 diputats a 10, en les celebrades el passat 27 de setembre. Des d'aleshores, la CUP –només faltaria– ha continuat fent política. Bàsicament, política de bloqueig. El bloqueig a Espanya? No, el bloqueig als partits independentistes, als partits de JxSí. Malgrat haver guanyat els comicis en una relació de forces de 62 a 10, els cupaires van decidir vetar el candidat de JxSí a la investidura, Artur Mas, i el més calent és a l'aigüera en espera d'esdeveniments. Sense anar més lluny, del resultat de les eleccions espanyoles d'aquest diumenge, en les quals la CUP no participa i a més convida a no participar. I és molt lliure de fer-ho –només faltaria–.

Si els votants de la CUP segueixen la consigna, abstenir-se en el 20D, l'independentisme pot perdre el seu segon plebiscit en tres mesos i Colau o C's guanyar a Catalunya
Davant del risc de desmobilització de l'electorat independentista, l'ANC i Òmnium, les dues grans plataformes del sobiranisme civil, a més de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), estudien proposar a CDC i ERC un acte electoral conjunt, com va revelar Marta Lasalas a El Nacional, que trenca l'equidistància que van mantenir en el 27S. Llavors, van demanar el vot per a tots els independentistes, la qual cosa va legitimar les opcions de la CUP, malgrat que les dirigents de les entitats, Forcadell i Casals, es van integrar com a candidates al capdavant de JxSí. Molta gent en el sobiranisme no va entendre aquesta posició i es van témer el pitjor, malgrat la reeixida campanya de la llista unitària CDC-ERC. El resultat és conegut.

Sens dubte, els més de 330.000 votants de la CUP en el 27S són molt lliures de fer el que vulguin amb la seva papereta –només faltaria–. Però l'independentisme/sobiranisme tindrà un (altre) problema seriós aquest diumenge si En Comú Podem, la llista la promotora de la qual, Ada Colau, defensa tornar la capitalitat a Madrid fraternalment, o Ciutadans, el releguen a la tercera o quarta plaça. La partida està molt oberta. I si els votants de la CUP segueixen la consigna, abstenir-se en el 20D, l'independentisme pot perdre el seu segon plebiscit en tres mesos i Colau o C's guanyar a Catalunya. I si també la segueixen els de JxSí, facin comptes. Abstencionisme amb trampa? No, relacions de forces.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat