Quant cobra l'alcaldessa de BCN? Cent mil euros anuals bruts. Quant cobra Ada Colau, alcaldessa de BCN? Doncs fins ara eren 30.800€ nets anuals, que corresponen a una nòmina de 2.200€ mensuals multiplicats per 14 pagues. Què passava fins ara amb els altres 69.200€? Doncs anaven a parar a un fons social de Barcelona en Comú, el partit de l'alcaldessa. I des d'allà es repartien a diverses organitzacions de la ciutat triades després de passar per un concurs previ.

Sí, perquè Ada Colau, igual que passa amb altres regidors, diputats i representants polítics de diversos partits, no cobra directament la nòmina que li pertoca pel càrrec que ocupa sinó que els diners van a l'organització, que és qui li paga el sou que es decideix.

Doncs bé, tot això ho he explicat en passat perquè BCN en Comú ha decidit apujar el sou a Ada Colau un 40%.

Això vol dir afegir-li 900€ més al mes. Per tant ara cobrarà 14 pagues de 3.100€. Naturalment la pregunta és: i això és molt o és poc? Home, pel comú dels mortals és un sou elevat, sí. Però, per l'alcaldessa d'una ciutat com BCN, és molt o és poc? ¿Li sembla que el comparem amb els sous, per exemple, dels membres del consell de direcció de Transports Metropolitans de BCN? Segons una informació publicada per la CGT, estan al voltant de 7.900€ bruts al mes per 14 pagues. O sigui, estem parlant de més del doble. ¿Li sembla bé que també el comparem amb les retribucions dels 92 assessors tècnics a disposició de la presidenta, les àrees i els diputats i diputades amb delegació a la Diputació de BCN? Doncs hi ha set nivells que van des dels 5.956,93€ mensuals bruts per 14 pagues del nivell N1 fins als 3.032,32€ del nivell N7.

Conclusió: Ada Colau cobra poc en relació a altres feines en administracions semblants a la seva, però amb menor responsabilitat i dedicació. Però el problema no és quant cobren els altres sinó quant cobra ella i per què existeix el debat sobre els sous dels polítics.

El cunyadisme defensa que els polítics han de cobrar poc perquè estan al servei dels ciutadans. Per contrarestar aquest argument n'han creat un altre (sector heavy) segons el qual millor que cobrin més perquè així no els caldrà robar. Un altre més suau afirma que pagar poc als polítics fa que molta gent bona renunciï a gestionar la cosa pública i, en conseqüència, es beneficia la mediocritat.

Però crec que la qüestió de fons és aquest “posturisme” hereu del franquisme que per diferenciar “els nostres”, els bons, d'aquells que es feien del règim per aprofitar-se’n (que eren els dolents) es va creure necessari crear la figura del polític que era com nosaltres. I si era com nosaltres havia de cobrar com nosaltres, més aviat poc. I aquest adoctrinament en la superioritat moral va provocar el menysteniment i la infravaloració de la feina dels polítics. A la qual cosa hi van ajudar molt (també) els polítics corruptes. Que n'hi ha molts, efectivament. Però molts menys que polítics no corruptes.

I d'aquí va venir tot això dels sous baixos o allò altre dels cotxes oficials. La brama cunyada diu que “fora els cotxes oficials”. Bé, efectivament n'hi ha molts, però escolti, una alcaldessa potser té 6 actes en una tarda. I potser sí que en una ciutat com BCN fas molta via en metro, però si tens una mala combinació i, a més, has d'acompanyar algú, un cotxe oficial ajuda a fer millor la feina. I això ens beneficia a tots. I a totes. Una altra cosa és qui usa el cotxe oficial per dur els nens al col·legi. I no només als ajuntaments. Jo això ho he vist fer a finals dels anys vuitanta tant a TVE com a RNE. Però estem parlant de racionalitat.

Per tant, ¿és excessiu que qui dirigeix una empresa anomenada Ajuntament de BCN, amb 14 mil treballadors i una despesa de 2.650 milions d'euros anuals, cobri 3.100€ al mes per 14 pagues? Doncs miri, si ens deixem de demagògies no només no ho és sinó que, comparant-ho amb feines amb responsabilitats semblants, està mal pagada. I no passa res per dir-ho.