Una setmana després de la sortida de José Luis Ábalos al Grup Mixt, ha perdut valor l'escenografia teatral del seu discurs i cobren pes els motius de la responsabilitat política que exigia el PSOE a l'exministre i número 3 del partit. Encara no l'implica res directament, tret de l'assenyalament de mitjancer pel jutge partint de converses, fotografies i el seu "especial interès amb els fets investigats" durant els 17 mesos que la UCO va seguir el sequaç del seu exassessor. No hi ha res, ara per ara.
I tot i així, el cas Koldo ha arribat per quedar-se tota la legislatura. Hi podrà haver llei d'amnistia, fins i tot pressupostos i, passades les fites, l'ombra arribarà fins al final. El sumari de la causa és extens, conté més de cinc-cents arxius, i fonts de la UCO apunten a una instrucció lenta que acaba de començar a trescar amb el material confiscat. Serà lent per a tothom, apunten. Si Ábalos acaba implicat penalment, l'exposició raonada davant del Suprem haurà d'anar fonamentada, a diferència dels jutjats d'instrucció on qualsevol retall de premsa val. I per a això, tret de sorpresa, falta temps en cas que arribi. Amb el PP personat en la causa, obrirà els cercles concèntrics del que és possible i impossible.
Els qui dubtaven de la necessitat d'empènyer Ábalos a fer un pas al costat, aquells entabanats per la seva retòrica i proximitat empàtica, s'estan convencent ara del contrari. Només cal fer un repàs del fons i les formes de qui va tenir enganxat a l'esquena durant anys. A la xarxa no li falta detall grotesc —marisqueries, "putes i mamades"—; a més de la discrecionalitat del seu exassessor per moure's amb empresaris i contractistes de la cosa pública. Tot plegat fa intuir una instrucció que comença amb les comissions de les mascaretes i ja es veurà on acaba.
Els qui dubtaven de la necessitat d'empènyer Ábalos a fer un pas al costat, aquells entabanats per la seva retòrica i proximitat empàtica, s'estan convencent ara del contrari
Sense la línia vermella a Ábalos, el PSOE es jugava cobrir-lo. Sense aquest tallafoc, el govern perdia credibilitat per posar un punt i a part on defensen que no va arribar la trama. El foc creuat del PP per anar més enllà de Koldo es dirigeix a Pedro Sánchez, amb parada estratègica a Francina Armengol. La tercera autoritat de l'Estat no és al sumari i tampoc la cadena de funcionaris que va gestionar el contracte. Des del seu anterior equip s'esforcen a exposar un expedient i la gestió d'una estafa de baixa intensitat (el material era de pitjor qualitat que el que es va abonar) i no un suborn.
El PP té difícil aïllar el contracte d'Armengol del cas mascaretes de l'alcalde de Madrid. En el seu cas la recomanació no va venir d'un ministeri, va ser el cosí de José Luis Martínez Almeida qui va ficar a l'ajuntament els dos estafadors. El fill de Naty Abascal, Luis Medina, i Alberto Luceño es van embutxacar sis milions en comissions sense cap experiència en gestió de material sanitari. No es van reclamar els diners, tampoc no ha estat restituït després de la investigació. L'empresa que Transports va recomanar a Francina Armengol disposava d'un certificat d'idoneïtat. En el cas de Madrid, Almeida el va firmar de pròpia mà en anglès i espanyol per ajudar els comissionistes a portar guants, tests i mascaretes. Com a les Balears, no eren fake, eren d'una qualitat més baixa que la compromesa. I la reclamació tardana d'Armengol no va existir mai a Madrid. L'abandó administratiu per recuperar part dels diners del contracte afecta la gestió del PSOE en activar-la tres anys més tard; i al PP per haver deixat que passessin set mesos sense reclamar fins que va caducar el termini al gener.
Tot i això, el PP veu dimissió en un cas i normalitat en un altre. Per Miguel Tellado, els Ferraris de la trama es van comprar amb la col·laboració necessària d'Armengol; el xalet, els cotxes i rellotges de luxe dels comissionistes madrilenys no van amb Almeida. L'alcalde veu la imperiosa necessitat que caigui la presidenta del Congrés, i ell, estafat pels comissionistes recomanats pel seu cosí, no s'immuta. La vara de mesurar trucada del PP és la incoherència que entelarà el cas Koldo i farà més difícil separar el senyal del soroll. No importen les xifres rècord d'ocupació o que el 2024 apunti a un bon any econòmic. I qui li diria al PSOE que la llei d'amnistia seria la rara avis a l'agenda informativa de la setmana.