El Govern (és a dir, el PSOE) ens diu sovint que cal fer canvis per salvar el català, que el Pacte Nacional per la Llengua avança, que s'han gastat 256,8 milions d'euros i que més del 62% de les mesures ja s'han completat. Salvador Illa també va anunciar-nos amb il·lusió que "Estem complint amb el català". Paral·lelament, les dades diuen tot el contrari: "La primera conclusió que s'extreu de l'InformeCAT 2026 és que el català continua en una situació d'emergència lingüística". Molt romàntic tot plegat, però trobo que la inversió gegantina no compensa el resultat nefast. On van a parar exactament aquests 256,8 milions d'euros? Perquè, si el 62% de les mesures ja s'han completat i el català continua reculant, potser les mesures que han dut a terme són completament inútils i estèrils (i els diners es podrien destinar a resoldre els problemes de Rodalies, per exemple). Suposo que fer polítiques que es contradiuen —com, per exemple, deixar entrar més nouvinguts dels que es poden assumir ("Amb un 18,7% de població estrangera i un 25,1% de població nascuda a l'estranger, Catalunya se situa molt per sobre de la mitjana de la UE") o que el MHP Salvador Illa respongui en castellà a Catalunya si li parlen en castellà i, al mateix temps, intentar salvar el català— no sol acabar mai bé.
El que tinc clar és que el català necessita un kit d'emergències si vol sobreviure, i que la primera cosa que ha de tenir aquest kit és cura del català. Per tant, en comptes d'anomenar-lo kit d'emergències, l'anomenarem equip d'emergències (encara que des del web de la Generalitat s'entossudeixin a anomenar-lo kit). Així evitarem patir una assimilació lingüística. La segona cosa que ha de tenir aquest equip d'emergències és coherència. És a dir: si dius que vols salvar el català, no facis tot el possible per fer-lo desaparèixer ("Denuncien que la regularització extraordinària de migrants ignora el català"). Resulta poc creïble i et fa quedar malament de cara a les eleccions. I la tercera i última cosa que ha de tenir (i la definitiva) és una forta voluntat de solucionar realment la situació i no de posar-hi pedaços que no serveixen per a res (com les dades ens confirmen dia rere dia). És a dir, qualsevol persona amb una mínima activitat neuronal sap que l'única manera de salvar el català no és fent-lo simpàtic, sinó fent-lo necessari per viure. I com es fa això? Doncs és molt i molt senzill: convertint-lo en obligatori per viure i treballar a Catalunya. No cal incloure cap més mesura a l'equip d'emergències. Pesen massa i no serveixen per a res (com ja hem vist).
El català no sobreviurà fent tombarelles i demanant perdó per parlar català; sobreviurà si el convertim en imprescindible per viure i treballar a Catalunya
La pregunta que ara em ve al cap és: per què ningú ha posat en marxa aquesta tercera mesura? Uns quants et diran que és impossible perquè no som un estat independent; els altres, que ets un/a feixista per proposar aquest disbarat. Doncs la solució també és molt senzilla: siguem un estat independent. I pel que fa al feixisme: si obligar els habitants d'un país a aprendre la llengua pròpia del país és feixisme, tots els països del món són feixistes. I si tots els països del món són feixistes, és feixisme o sentit comú?
Aquestes són les mesures que canviaran la realitat del català; la resta és fullaraca per justificar pressupostos desorbitats. Més cursos, més campanyes i més milions d'euros serveixen per fer eslògans sensacionalistes, però no canvien res. La trista realitat és que es pot viure a Catalunya sense parlar català i que cada vegada hi ha més gent que ho fa perquè no hi ha cap motiu prou convincent per fer el contrari. El català no sobreviurà fent tombarelles i demanant perdó per parlar català; sobreviurà si el convertim en imprescindible per viure i treballar a Catalunya (i a la resta de Països Catalans). La resta és literatura que ja hem llegit massa vegades i que no volem continuar llegint. Comencem a preparar l'equip d'emergències?