La presentació davant de la Mesa del Parlament d'una iniciativa conjunta de Junts pel Sí i la CUP perquè es doni curs a la creació de tres ponències legislatives, al si de les comissions respectives de la Cambra catalana, a fi d'elaborar les lleis d'Hisenda pròpia, Seguretat Social i Transitorietat Jurídica, és el primer exercici de força dels partits independentistes catalans per tramitar les denominades lleis de ruptura. És també, es vulgui o no es vulgui, el primer desafiament polític al Tribunal Constitucional, que va suspendre la declaració del Parlament de Catalunya del 9N. I també ho és, per extensió, al Govern espanyol en funcions, que, molt debilitat pel mapa polític resultant del 20D, no ha estat capaç ni d'afrontar una sessió d'investidura al Congrés de Mariano Rajoy. Tant és així, que qui ho provarà de fer és el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez.

De les diferents opcions que tenien a sobre de la taula JxSí i la CUP per intentar esquivar la resolució del TC, s'ha triat l'única que pot intentar defugir-lo. No hi ha, per exemple, tres projectes de llei del Govern català remesos a la Cambra catalana, tampoc no s'hi aporta material de treball de l'Executiu de la Generalitat. Es comença per l'esglaó més baix, que és la petició de creació de tres ponències legislatives en les comissions d'Economia, Governació i Treball i que siguin aquestes comissions les que elaborin en 18 mesos els projectes de llei. En un intent més d'esquivar el TC s'han canviat fins i tot el nom dels projectes de llei que, segons la resolució aprovada el 9N, passen ara a denominar-se d'Administració Tributària Catalana, Règim Jurídic Català i llei integral de Protecció Social Catalana. Es compleixen també els terminis: presentació abans de 30 dies després de l'elecció (el passat 10 de gener) del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

S'obre ara un debat que és polític, encara que es vulgui disfressar de jurídic: es pot impedir que el Parlament legisli sobre competències que li són pròpies simplement perquè potser acabarà sobrepassant el marc estatutari? O serà quan ho faci, que el TC hauria d'actuar? Una cosa és el que és lògic i una altra cosa és el que la política vol que sembli lògic.