El judici del Tribunal Suprem continua amb la criminalització de les víctimes. Si és que van vestides com putes, nois, si és que s’ho mereixen, si és que s’ho han buscat. Si s’haguessin quedat a casa no els hauria passat tot això. Naturalment, alguns es pensen que el personal s’encara i s’enfronta amb la policia i la Guàrdia Civil, gent armada i violenta, amb completa naturalitat, com no podria ser d’una altra manera. La llei és només per a alguns desgraciats. Uns poden saltar-se-la i d’altres no. Qui té poder i diners fa el que vol, és una convicció molt antiga. Uns poden fer servir pilotes de goma, expressament prohibides pel Parlament de Catalunya, i d’altres no poden votar en un referèndum, tot i que els referèndums van ser despenalitzats pel Congrés. Els intransigents defensors de l’aplicació de la llei mai no recorden el que els convé, actuen com si el referèndum declarat il·legal pel Tribunal Constitucional fos delictiu, cosa ben diferent. Actuen com si l’autonomia catalana no existís, com si el Parlament de Catalunya no tingués dret a legislar. Com si Espanya fos l’únic fonament del dret. Aquesta és l’estratègia que fan servir. I no són unionistes, són simplement espanyolistes perquè el nacionalisme espanyol és l’única llei que respecten. Bé. També són partidaris de la llei de l’embut. Perquè no trobareu cap privilegiat de la casta, cap vividor del sistema, com ara Duran Lleida, que no sigui partidari d’Espanya i de la seva llei que només s’aplica als uns i no als altres.

La criminalització de les víctimes continua pel camí que va marcar el dibuixant Forges en una vinyeta abans de passar a millor vida. A la imatge, publicada aleshores per El País, s’hi podia veure un home amb una estelada perquè quedés clar que el personatge era independentista. El pal de la bandera es deformava inexplicablement i la matèria acabava comportant-se de manera arbitrària i perillosa, tan perillosa que li acabava buidant un ull. La referència era clara al ciutadà Roger Español, la persona que va perdre la visió d’un ull per l’impacte d’una pilota de goma disparada per la policia espanyola durant el primer d’octubre. Però per als que només tenen al cap la sagrada unitat d’Espanya, la responsabilitat de la pèrdua de l’ull és imputable a la bandera independentista, a una bandera capriciosa, perillosa en mans de qualsevol persona. Els ciutadans han de deixar-se apallissar i han d’admetre la brutalitat policial. Qualsevol actuació popular de resistència, d’autodefensa, de controvèrsia, de dissidència podrà ser utilitzada en contra del ciutadà, el qual no només està despullat davant de la policia, a més a més, no té cap dret. Per això mateix ara han començat a imputar ciutadans presents al col·legi Ramon Llull, per escarmentar-los, per culpabilitzar-los d’haver-se resistit a l’autoritat. És el món al revés, segons la lògica d’una llei que ja no només deforma el codi penal. La llei d’Espanya, amb el seu relat fantasiós, ja ha començat a posar en qüestió fins i tot la llei de la gravetat.