El món econòmic i els mercats se senten indecisos aquest agost en què no només la calor ha estat enganxosa i molesta. El clima de confiança general, ja deteriorat des de fa mesos amb la guerra comercial sinoamericana, ha retrocedit encara més amb la deriva autoritària i amenaçadora de Turquia, on Erdogan ha posat en un compromís els emergents. A més, la crisi italiana també ha generat polèmica, derivada del catastròfic enfonsament d'un pont estratègic a Gènova. La tornada a la normalitat al setembre no serà fàcil.

En les últimes setmanes, els animal sprits a què es referia Keynes s'han vist moguts per problemes que van més enllà dels impulsos tradicionals de creixement econòmic i les expectatives que aixequen. La qüestió és que no sembla clar que el panorama s'hagi d'aclarir d'aquí a poc.

En el cas de les escaramusses aranzelàries entre Trump i Xi Jinping, les reunions estiuenques a Beidehaihe de l'elit política de l'Imperi del Centre, la conclusió ha estat que el que busca en el fons l'Administració americana és contenir l'avenç del desenvolupament de la Xina al seu camí cap a l'hegemonia mundial, segons El Diario del Pueblo del 12 d'agost.

El clima de confiança general, ja deteriorat des de fa mesos amb la guerra comercial sinoamericana, ha retrocedit encara més

Per tot això, les reunions programades sobre comerç exterior per a aquests dies a Washington amb el viceministre Wang Shouwen, i que han donat una nota d'optimisme als mercats en les últimes sessions, es dilueixen en esquemes de resolució dels antagonismes a més llarg termini. Trump ja ha avisat que no hi hauria resultats pràctics.

Amb Turquia va ser que Erdogan anunciés que el seu partit i el sector públic agafarien més protagonisme en una economia que ja té una inflació d'un 17%, cosa que va provocar la fugida dels inversors. Qatar (aliada de l'Iran) ha comprat la lira turca perquè no se n'anés als inferns, mentre que la Xina ha pres la participació que la francesa Total tenia a l'Iran perquè Teheran respirés. El BBVA ha patit aquests dies.

Quant a Itàlia, la solució als seus contratemps ha estat la inversió del país de 50.000 milions en un pla d'infraestructures, desafiant la Unió Europea i advertint que si Draghi no li dona finançament, demanarà ajuda a Putin.

Davant de tanta confusió, el focus va passar a la reunió anual divendres dels bancs centrals a Jackson Hole (Wyoming), organitzada per la Reserva Federal (Fed). Es tractava de la gran cerimònia d'obertura del pròxim curs financer. Jerome Powell, president de la Fed, es va mostrar prudent indicant que el banc americà anirà normalitzant la política monetària amb pujades temperades de tipus d'interès. Va generar una tranquilitat necessària davant d'una situació de creixement tan desordenat.

José Manuel Garayoa
opinió Alta tensió militar sobre el petroli José Manuel Garayoa
José Manuel Garayoa
Opinió Tomb radical en la guerra comercial José Manuel Garayoa