La tornada als parquets després de Setmana Santa s'ha presentat carregada de complicacions per a les borses, amb l'amenaça de guerra comercial entre els Estats Units i la Xina en primer terme. Al final, la passió i la por han donat pas a una aposta pel pragmatisme que ha propiciat pujades als índexs.

No va poder començar pitjor el retorn de les vacances. Començava un nou trimestre sense rumb per a Wall Street, l'Eurostoxx i el Nikkei. Les dades diàries eren preocupants. Les empreses industrials americanes revelaven una producció a la baixa mentre la confiança dels consumidors es debilitava inesperadament, segons la Universitat de Michigan. A la Xina, la producció manufacturera retrocedia i al Japó el fantasma de la deflació reapareixia espantant els empresaris. La inquietud saltava des dels taulers electrònics. L'evolució de la inflació i la resposta dels bancs centrals havien deixat de ser la variable a seguir.

Molts operadors van témer que es tornés a produir un nou 5 de febrer, dia en què el Dow Jones va baixar 1.175,21 punts, el revés més important de la seva història, per sobre fins i tot que els soferts en plena crisi financera.

Però aquesta vegada no era pel temor d'una alça dels tipus d'interès sinó per un ventall de riscos que, sumats, podrien crear una atmosfera irrespirable.

Per ordre d'aparició, en primer lloc hi havia les tecnològiques, valors que havien actuat com a catalitzadors de la Borsa de Nova York i del Nasdaq, arrossegant —encara que a menor ritme— els altres. A l'escàndol Facebook s'hi va sumar el mortal accident d'un cotxe automàtic de Tesla i els comentaris de Donald Trump contra Amazon, a la qual va acusar de no pagar els impostos que hauria i destruir ocupació. El model de negoci de Silicon Valley quedava en dubte quan, segons El Erian, "molts dels que estan estretament involucrats en invents tecnològics i innovacions senten que ara podem estar enmig d'una accelerada disrupció".

"Que Wall Street se'n vagi al diable", va exclamar Stephen Bannon, l'influent exassessor de Trump, quan dimecres arribaven notícies alarmants de caigudes borsàries. El retrocés venia després que Pequín revisés la seva resposta a Washington i anunciés la seva intenció d'aplicar mesures de retorsió contra automòbils, aeronaus i soja americans per valor de 50.000 milions de dòlars, davant els 3.000 milions previstos inicialment. Ha d'arribar una guerra comercial? Una guerra que, a més, s'aplicava sobre productes molt importants per als votants que al novembre han de donar suport a la política de l'inquilí de la Casa Blanca.

El secretari del Tresor americà, Steven Mnuchin, i el de Comerç, Wilburg Ross, es van afanyar a tranquil·litzar la gent indicant que "l'assumpte es resoldria amb negociacions".

És una guerra comercial o una complexa estratègia de negociació?

Stephen Bannon arremetia contra Wall Street perquè, segons va dir, sempre es mou a curt termini quan la confrontació entre els EUA i la Xina té a veure amb el robatori de la propietat intel·lectual, base de la indústria americana.

El mercat es va calmar davant de la perspectiva d'una negociació potser insatisfactòria però millor que una confrontació directa. La possibilitat d'un escenari catastròfic va portar Wall Street a estudiar la hipòtesi que la desintegració de l'estació especial xinesa Tiangong-1 havia estat un avís a Trump, amenaça que posteriorment es va desdenyar.

Un nou clima es respirava ja dijous, amb pujades al Japó, Europa i a les borses americanes. Després de tanta agitació, els mercats van decidir apostar per moure's a ritme dels resultats empresarials del passat trimestre que sortiran ben aviat.

Però aquí no va acabar la cosa. El fins ara expansiu mercat laboral americà es va frenar. Al març es van crear 103.000 llocs de treball, amb un augment feble dels ingresos, del 0,3%. Davant d'aquesta dada, el Dow Jones va retrocedir el 2,27%, fins i tot 2.3946,20 punts.

Abans, divendres a la matinada, Trump va doblar l'aposta americana i va sumar uns altres 100.000 milions de dòlars en nous aranzels davant la Xina —amb els quals suma un total de 160.000 milions de dòlars—, que Washington reclama indirectament com a pagament als drets de propietat intel·lectual (invencions claus i desenvolupaments tecnològics) absorbits gratuïtament per la Xina en els últims anys i l'actualitat. Pequín va respondre que és capaç d'arribar fins al final en aquest afront.

És una guerra comercial o una complexa estratègia de negociació? Wall Street va estimar al tancament de la setmana que les coses pinten malament. L'arrencada d'abril ve amb molts núvols.