El coronavirus li costarà a l'economia xinesa gairebé una quarta part del seu creixement al primer semestre, segons el primer banc americà JP Morgan. El temut "cigne negre", un risc a què va al·ludir recentment Xi Jinping, s'ha materialitzat coincidint amb la Festa del Nou Any Lunar. Els experts han rebaixat la seva previsions per a 2020 entre un 1% i un 1,2% a partir del 6,1% assolit el 2019. Això deixaria el creixement xinès entorn del 5%, el límit en què un país cau en la trampa dels ingressos mitjans, que es dona quan un país que ha sorprès el món amb el seu dinamisme s'estanca en no poder competir amb les nacions més pobres —perquè els seus salaris han augmentat—, ni amb els rics per les seves insuficiències estructurals, que en el cas de la Xina serien un elevat deute i una desproporcionada presència d'empreses públiques en el seu PIB.
L'epidèmia de SARS (síndrome respiratòria aguda que es va produir en 2002-2003) va ser abordada ràpidament perquè Pequín va demanar ajuda a l'estranger en saber la insuficiència que patia per aturar el problema. Ara, Zhon Naushan, l'home que va lluitar cotra el SARS, diu que l'onada d'infeccions disminuirà a començaments de febrer. D'altres indiquen que el brot assolirà el seu punt màxim a l'abril o al maig. No hi ha un esquema clar i definitiu, d'aquí venen les dificultats de l'Organització Mundial de la Salut per actuar.
Els motors del creixement xinès estan en aquests moments paralitzats. La majoria de les 700 ciutats i els 20.000 pobles s'han convertit en zones fantasmals pel temor públic, i han frenat el transport, el comerç al detall i la resta del sector dels serveis, en el que els economistes qualifiquen la situació d'una crisi de la demanda. En cas que es prolongui l'epidèmia, el nombre d'infectats i víctimes mortals de la qual ha augmentat sense disparar-se, i afecti l'activitat empresarial i industrial, es passaria a una crisi de demanda i d'oferta.
Aquesta tessitura pot tenir seriosos efectes a llarg termini perquè podria provocar un canvi de model de creixement. Pequín havia donat per finalitzat un model basat en l'exportació per donar pas un altre d'orientat cap al mercat intern. Però aquest ha d'esperar un temps llarg perquè retorni la confiança. I les exportacions xineses també es veuran afectades, encara que en menor mesura. A Barcelona hi ha farmàcies que han d'explicar als seus clients que no tenen amb màscares per cobrir-se.
La Xina és a la corda fluixa i a prop de caure per tot això en la trampa dels ingressos mitjans, en els quals se segueix creixent però a un ritme més lent. Això en termes futbolístics es qualificaria com caure a segona divisió. Una cosa molt dura per a un país que, segons Xi Jingping, seria l'encarregat el 2049 de liderar el món.
El punt central dels efectes de l'epidèmia (que pot tenir un impacte potencial de 160.000 milions de dòlars en la pèrdua de creixement global) és ara en com afectarà les factories xineses, la posició dominant de les quals en la cadena de subministraments pot interrompre l'activitat en altres zones. "El brot podria impulsar a més empreses a traslladar la fabricació als EUA", segons va declarar el secretari de comerç americà, Wilbur Ross. L'Administració xinesa ha promès ajuda a les empreses per compensar les pèrdues sofertes.
Però el front interior també fa aigües. Les províncies afectades es queixen que els hospitals improvisats són pocs i mal equipats. Una notícia apareguda en la revista New England Journal of Medicine ha provocat un gran escàndol en les xarxes socials en publicar un document escrit a dotzenes d'experts mèdics xinesos que mostrava que la malaltia es transmetia entre humans un mes abans que es confirmés oficialment. Pequín està caient del seu pedestal amb passes de gegant.