La primera reunió entre el president de Catalunya, Quim Torra, i el del govern espanyol, Pedro Sánchez, al Palau de la Moncloa, és en si mateixa una notícia, atès que l'última vegada que un president català va visitar el palau, almenys amb coneixement públic, va ser el 20 d'abril del 2016. Mariano Rajoy va rebre Carles Puigdemont amb una carpeta de 46 punts sota el braç, entre els quals el referèndum acordat. La resposta de Rajoy va ser un no rotund a la consulta i un altre no molt més silenciós a les altres 45 reivindicacions.

Des d'aquella data, la Moncloa va posar el pilot automàtic del no a tot i va deixar en mans dels jutges l'acció política. El resultat és de sobres conegut: aplicació del 155, supressió de Govern, Parlament i autonomia; convocatòria de noves eleccions, presó i exili, i, sobretot, la idea dominant de clavar un escarment a l'independentisme que no oblidi durant molt de temps. Només hi va haver un però a aquesta seqüència: la convocatòria electoral del 21 de desembre, en què l'independentisme va guanyar i va demostrar una capacitat de resiliència molt més gran del normal, amb la qual cosa va trencar el guió que estava previst.

Gràcies a això va arribar Quim Torra a la presidència del Govern, amb un full de ruta per fer efectiva la república i complir el mandat del referèndum de l'1 d'octubre. No es poden esperar moviments que facilitin tot això per part de Pedro Sánchez aquest dilluns en la seva primera entrevista amb el president català. En canvi, sí que es pot preveure que es posin sobre la taula totes les discrepàncies; les més espinoses, també.

Entre altres coses, perquè la política és també la gestió d'expectatives. I la pilota és ara a la teulada de Pedro Sánchez, que va arribar a la Moncloa per accident. I vol durar fins a mitjan 2020, que és quan tocarien les noves eleccions. I sense els vots dels independentistes catalans és impossible. Per això, Sánchez ha de moure alguna peça. En públic o en privat.