La visita de la consellera Laura Vilagrà a la Moncloa per reunir-se amb el seu homòleg Félix Bolaños ha servit per a ben poca cosa, més enllà de la pirotècnia dialèctica que sol acompanyar aquest tipus de reunions. Cap avenç a l'agenda del Govern que es va constituir fa més d'un any i que se sustentava en l'amnistia, un referèndum acordat i la fi de la repressió. Tampoc cap resposta satisfactòria que permeti girar full al CatalanGate, l'escàndol més gran d'espionatge il·legal conegut a Europa i que només podria passar per la creació d'una comissió d'investigació independent al Congrés dels Diputats i l'assumpció de responsabilitats polítiques. La famosa taula de diàleg sembla haver anat directament a alguna de les fogueres d'aquesta nit de Sant Joan, ja que cap dels dos governs no va tenir especial interès a convocar-la. L'única concessió de la Moncloa a la Generalitat ha estat una reunió, sense data, quan l'agenda de Pedro Sánchez ho permeti, amb el president Aragonès. Una cita que la consellera Vilagrà va situar abans de les vacances d'estiu i que, evidentment, no ha timbrat com una carpeta urgent atès que la va sol·licitar el 6 de maig passat.

El fet que Vilagrà i Bolaños compareguessin davant de la premsa separadament i en llocs diferents —la consellera, a la delegació de la Generalitat a Madrid i el ministre, a la Moncloa— ja donava una idea de la necessitat que tenien ambdós d'enviar missatges diferents i que no estàvem davant d'un gran anunci. I menys encara, positiu. Les vaguetats de Vilagrà ressaltant que s'havia de treballar en les garanties i que eren una condició mínima per restablir el marc de negociació —que no ha existit mai— i la seva insistència en l'agenda antirepressiva no van tenir una concreció. Sí, en canvi, la preocupació perquè el Tribunal Suprem pugui modificar la seva doctrina sobre els indults concedits pel govern espanyol i, en concret, als presos polítics catalans. Amb massa antelació i potència, la carpeta dels indults ha reaparegut en el marc d'un diàleg entre ambdós governs.

El ministre Bolaños, tocat com tot el govern espanyol i el PSOE pels desastrosos resultats electorals de diumenge passat a Andalusia, va utilitzar la trobada per fer un exercici, així ho va dir, d'estabilitat institucional i política, una cosa de la qual els socialistes van mancats al Congrés dels Diputats. I emetre el discurs buit que el govern espanyol fa servir per desactivar el moviment independentista. Així, Bolaños va repetir diverses vegades la necessitat que es generi confiança entre Catalunya i Espanya ja que la societat catalana necessita acords. Va parlar de la necessitat d'un temps nou que miri al futur i que projecti nous acords, i va ressaltar que en aquest marc mai no s'ha de tornar a la tensió insuportable que es va generar a Catalunya el 2017. En aquesta Catalunya idíl·lica del futur basada en una agenda autonòmica, podrà tornar al lideratge econòmic, a parlar de protecció social i d'inversions estratègiques. Tots els conceptes són del ministre Bolaños i una còpia de l'agenda per a la reconciliació de Pedro Sánchez.

Fins aquí, en línies generals, el que van dir uns i altres des dels seus respectius faristols. A l'agenda oculta, a més dels indults, segur que hi ha els pressupostos generals de l'Estat per al 2023. El govern espanyol vol saber si es donen les condicions per comptar amb Esquerra abans d'obrir un meló per al qual no sap si té aliats, però que, en canvi, sí que sap que necessita que siguin expansius davant de la crisi econòmica del pròxim hivern. Mentre s'obre aquesta via, la Moncloa i els barons socialistes hauran d'avaluar si de cara a les eleccions municipals de maig vinent l'aliança d'aquests últims anys que tanta estabilitat ha donat al PSOE és el camí adequat davant del seu retrocés electoral andalús. Retrocés que projecta a Espanya una més que probable derrota electoral quan se celebrin els comicis que han de decidir el pròxim inquilí de la Moncloa.