L’Estat ens té atrapats en una presó però amb el nostre empresonament l’Estat queda també atrapat. No és un joc de paraules, és la convicció que els poders de l’Estat espanyol es troben immersos en la gestió d’un error de dimensions històriques contra els drets civils i les llibertats polítiques però també pels seus interessos com Estat democràtic i de dret.
La presó és un dels recursos que l’Estat disposa en exclusiva per imposar la seva autoritat davant el que considera una amenaça. Ningú més que l’Estat té la potestat de privar persones de llibertat però en democràcia tothom accepta que l’ordre de presó és una decisió extrema i es dona per descomptat que és una mesura d’últim recurs, és a dir, que només s’ha d’utilitzar quan l’Estat no disposa de cap altra possibilitat d’actuació.
L’Estat espanyol, però, ha fet ús de la presó com un recurs alternatiu al diàleg. El poder judicial, animat pel ministeri fiscal, beneït i emparat pel cap d’Estat i amb la complicitat del govern ha convertit una decisió extrema en un instrument per reforçar les seves posicions polítiques. Un crim contra l’essència de la democràcia.
L’Estat espanyol ha fet ús de la presó com un recurs alternatiu al diàleg
Ells ens van posar a la presó des del convenciment que ens afeblia, des de la certesa que la repressió debilitaria l’independentisme. No nego el dany personal que ens ha fet i el desconcert polític que ens ha comportat. Però l’Estat espanyol està molt lluny de sortir reforçat en la seva confrontació després de quasi un any d’haver-nos decretat la presó. I nosaltres estem encara més lluny de sentir-nos afeblits. El 21-D i les mobilitzacions ciutadanes, com la immensa manifestació de la Diada, ho corroboren.
Les crítiques en l’obertura del curs judicial del president del CGPJ, en Carlos Lesmes, contra la justícia europea és una evidència més, la darrera avui dia, de l’estat d’ànim amb la qual la cúpula del poder judicial encara el judici. L’exaltació patriòtica preval a l’exaltació del dret i ja no dic a la pretensió de fer justícia. Europa i la llei els serveixen fins que els treuen la raó en les seves construccions metajurídiques. No busquen la justícia malgrat que ho revesteixin amb totes les togues del país.
Sorprèn que ningú vulgui evitar la col·lisió que l’Estat espanyol tindrà contra l’Europa de valors i principis liberals i democràtics amb aquest judici. Si la proa d’aquesta causa judicial segueix la mateixa direcció que fins ara, anticipo les moltes crítiques i desprestigi que Espanya i la seva justícia rebrà d’Europa. De l’Europa ciutadana, de la política, de l’Europa que s’expressa en els mitjans de comunicació i també de l’Europa dels tribunals.
Les presses no són mai bones conselleres. Fins i tot la venjança, diuen, s’ha de servir en un plat fred. Ells no ho fan. En aquest processament tot han estat presses i l’evident ansietat que els tribunals tenen per jutjar-nos ràpid, molt ràpid, posa al descobert ganes de revenja a través dels qui estem empresonats o exiliats.
En aquest processament tot han estat presses per l’evident ansietat que els tribunals tenen per jutjar-nos ràpid
El judici més important de la democràcia espanyola després del 23 de febrer juga, a hores d’ara, en contra seu. Tinguem paciència, seguim denunciant l’absència obligada de democràcia, justícia i llibertat. Expliquem a tothom que ho vulgui escoltar que no hi ha delicte perquè en el Codi Penal ni el referèndum ni tant sols el que ells en diuen la secessió, estan recollits com a delicte. No ens cansem de proclamar que només l’absolució o l’arxivament de la causa serà interpretat com un judici just.
Van venir amb els tribunals per fer-nos mal i serà l’acció dels tribunals la causa més gran de desprestigi d’aquesta Espanya que volem fraternal des de l’exercici ple de la sobirania. Res està escrit encara.
Jordi Sànchez
Lledoners, 12 de setembre de 2018