Adeu-siau, turons de la pàtria mia. Valtonyc el raper ha fotut el camp i us ha deixat amb un altre pam de nas, il·lustríssimes, i amb un gargall verd estampat a la closca. S’ha exiliat a Bèlgica i, apa siau, que els bons psicòlegs sempre recomanen escapar-se de la penya tòxica, dels tirans, dels repressors, dels arbitraris, dels dèspotes. Dels perversos. L’alegria de la llibertat, l’exercici de la dignitat humana sempre desconcerta aquests hipòcrites acomplexats, aquests malvats sense criteri, acollonits i esclaus morals de pèl i de ploma. No ens enganyen pas. Quan Valtonyc diu dalt d’un escenari que s’han de matar guàrdies civils no està incitant ningú a la violència. Està provocant com quan t’ensenyen trempat el dit del mig. El punk i el rap també tenen les seves regles, perquè sense context no hi ha text, excel·lències, genis de cafè, perquè tothom sap que la capacitat d’incitació a la violència dels artistes està per demostrar però oscil·la entre el zero i el no-res. Quan es demostri una relació de causa i efecte en parlem si voleu, caterva intolerant, i traurem el codi penal. L’il·lustríssim Federico Jiménez Losantos, malalt de ressentiment i tocat del bolet, pot dir el que vulgui, que les cerveseries de Munic poden començar a saltar pels aires, que l’exèrcit espanyol té la capacitat de bombardejar Barcelona, i també Valtonyc té dret a dir enormitats, també té dret a fer ús de la llibertat d’expressió per inquietar el personal, per commoure’l, per sotragar-lo. Se’n diu funció patètica del llenguatge i la va estudiar un senyor anomenat Aristòtil temps enrere. Repasseu també el que és una hipèrbole. Aneu una mica tard, malparits, només uns dos mil anys. Potser més i tot perquè el vostre model totalitari de societat es remunta a la barbàrie prehistòrica. Al Regne Unit, per exemple, que alguna cosa saben de conviure en una democràcia real, Sid Vicious, dels Sex Pistols, ja cridava a provocar “el caos més gran i la més gran alteració possible, però no deixis que t’agafin viu”. A la seva famosa versió de l’himne nacional britànic feta pel grup s’hi pot sentir: “Déu salvi la reina, ∣ el seu règim feixista ∣ el que ha fet de tu un subnormal, ∣ una bomba atòmica en potència. ∣ Déu salvi la reina, ∣ ella no és cap ésser humà ∣ (...) Que Déu en tingui misericòrdia, ∣ perquè tots els crims es paguen.” També podria citar les lletres d’altres grups dedicats a exaltar la violència contra la policia però no penso donar-li aquesta satisfacció a sa excel·lència Enric Millo. Avui no. 

Valtonyc té dret a protestar i a provocar el que vulgui. I els seus detractors el dret de detractar-lo. Però això no justifica anar a la presó tres anys i mig. Que a vostè, repugnant lector, a vostè, indesitjable lectora, això o allò li molesti personalment no té cap importància per a ningú, a mi vostès també em molesten i em faig repicar, com tothom que viu en societat. Repassin els meus articles a El Nacional i veuran la rica col·lecció d’insults i penjaments que m’han dedicat alguns lectors i que mai no he volgut esborrar, perquè a mi no em desqualifiquen, els desqualifiquen només a vostès, cretins. La col·lectivitat no té cap responsabilitat si, per posar un cas, vostè troba ofensiu el topless, la sagrada llibertat de prendre el sol passa per damunt de la seva indignació i de la seva torturada sexualitat. Una altra cosa seria, atenció, que hi hagués una pertorbació efectiva de la societat, una altra cosa seria que es cridés a la violència i a la repressió contra ciutadans desarmats i indefensos que només pretenien votar, contra avis i infants pacífics, contra polítics que només volen dur a la pràctica el seu programa electoral. I que després, efectivament, es produís aquesta violència. ¿Però violència contra la policia armada, contra els paramilitars de la Guàrdia Civil, on, quan i qui? ¿En quina pel·lícula ho han vist? Que teniu la cua de palla és prou evident. I que esteu acabats, també. Les mentides no s’aguanten indefinidament, per això el temps juga en favor dels opositors al règim. Quan tot, absolutament tot, és susceptible de ser il·legal, quan l’arbitrarietat s’instal·la en un país, el que acaba passant és que tot passa a ser legal, es destrueix la funció reguladora de la llei i la possibilitat de la convivència. Qui està matant la convivència no és l’independentisme, excel·lències, són vostès. Valtonyc, Josep Miquel Arenas, potser té molt a aprendre en el món de la música però ja sap una cosa que molts ignoren. Que la veritat ens fa lliures, que l’exercici efectiu de la llibertat de pensar i d’expressar-se és, ni més ni menys, el que ens fa ser persones, és el que ens constitueix com a éssers humans. Desgraciats.