Profetitza el ministre Josep/José Borrell que anirem a hòsties i el cert és que ahir, a la ràdio, el socialista Xavier Sardà va acabar a crits amb l’independentista Antonio Baños, dient collons i altres coses molt lletges. I és que ja no es pot aguantar. Els de la rosa i el puny han tingut excessiva paciència, pobra gent, ens han consentit massa, perquè una cosa és la llibertat i una altra molt diferent, el llibertinatge. Ens estem passant tres nuclis urbans. No oblidem que la rosa té espines carnisseres i que el puny fot uns tàbacs que Déu n’hi do. Els socialistes del PSOE acumulen anys d’honradesa a tentipotenti, què passa? són la superioritat moral i la suficiència de la classe il·lustrada que ha vingut a salvar-nos, a encarrilar-nos, a harmonitzar-nos, a protegir-nos de nosaltres mateixos. Són insuperables, què passa? No podem oblidar que Felipe González va ser el millor president de la història d’Espanya, de la A a la X del GAL, i José Luis Rodríguez Zapatero de la Y a la Z. No podem oblidar ara, per una febrada sobiranista, que van prometre que farien costat a l’Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya, que els amorosos socialistes tenien sempre tan bones intencions i tan bones paraules amb Catalunya, tan senzilles i tendres, només teníem quinze anys. Els sociates no són com els dels altres partits polítics, quan governen ho arreglen tot, potser no tan ràpidament com voldríem, d’acord, però és que no els hem continuat votant prou dècades, prou indefinidament, perquè puguin acabar la feina de millora i de modernització d’Espanya. Hem decebut llurs ànimes sensibles.

Sobretot els hem decebut perquè si volíem fer una revolucioneta, una revolta dels Somriures, una revolta dels Catalans, ¿què ens costava fer-la brandant la bandera de la rosa i el puny, què ens costava fer-la en favor de l’Espanya socialista, què ens costava fer-la exclusivament d’esquerres? No senyor, havíem de fer una revolta catalanista comptant amb tothom però sense els socialistes espanyolistes, només per emprenyar, només per molestar, quan tothom que ha passat per les facultats de la vella Europa sap que el socialisme és progressista i bo mentre que l’independentisme és dolent i insolidari. Tot això està ben estudiat pels professors marxistes del Maig del 68. I sobretot, ¿com hem estat capaços de moure un dit sense els sociates, quan ells són els professionals de les bones intencions i de les millors paraules, com ens hem atrevit a anar tan lluny contra l’Estat sense  ells, quan ells són els professionals de les revolucions, quan ells tenen el monopoli de la veritat intel·lectual? Compareu Miquel Iceta amb Artur Mas i veureu quina gran diferència hi ha entre tots dos, l’un és un burgès, d’acord, com l’altre, d’acord, però l’un és un burgès d’esquerres. O compareu Xavier Sardà amb Antonio Baños i veureu que mentre l’un és un nen poix l’altre és... És que si no veieu les grans diferències entre tots dos és que esteu adoctrinats per tevetrès, i no us recordeu de Crónicas marcianas i del gran nivell televisiu de fa uns anys, quan governaven els socialistes a Espanya. L’única manera que això no acabi a hòsties és que tornem als temps en què governava Zapatero a Madrid, Montilla a la Generalitat i Hereu a l’Ajuntament de Barcelona. Aleshores no hi havia conflictes, no hi havia problemes. I manaven els de la superioritat moral, els que han de manar.