Precisament perquè vaig estar a prop d’anar a la presó com el primer periodista espanyol acusat d’un delicte d’odi que hi he pensat, aquests dies. Anar a la presó és exactament el que et pot passar quan discrepes dels salvadors d’Espanya, quan duus la contrària a Inés Arrimadas, la filla del policia, quan discrepes d’Antonio Balmón del PSC. Quan ets independentista i no autista. Va, veniu-m’ho a dir, a mi, que no empresonen els independentistes pel que pensen sinó pel que fan, quan l’únic crim que se m’imputava era haver escrit un article d’opinió. Dieu-li a la cara al raper Josep Miquel Arenas, Valtònyc, que Espanya és un país democràtic quan d’aquí unes poques hores haurà de fer tres anys i mig de condemna només per cantar la seva ràbia contra persones tan honorables, admirables, com el rei d’Espanya i Esperanza Aguirre. Ei, i si pot ser, que hi hagi al davant un periodista del Washington Post, un diari tan partidari dels extremismes i de les arbitrarietats que és el més oficialista de la societat nord-americana. Va, campions. Continueu dient-nos nazis i colpistes, continueu dient-nos violents i criminals, continueu enviant-nos a la presó i destruint-nos la vida i la de les nostres famílies perquè penseu que la vostra Espanya està per sobre de qualsevol altra consideració cívica, moral o política. Continueu demostrant-nos el vostre amor infinit i desprès pel PIB de Catalunya, rumbosos. Sou veritablement els millors exemplars de la raça humana. Com més us feu conèixer més us feu estimar.

I vosaltres, els catalans, els laboriosos i esforçats catalans del seny i de la pela, continueu dibuixant cada dia i cada nit el tòpic grotesc que ens tenen reservat a Espanya. Continueu, sobretot, pagant alegrement els impostos més alts i més abusius per finançar un Estat que ens estima amb bogeria, que ens valora concretament pel que valem. Continueu pagant amb els vostres diners, en especial, la policia que estomaca el contribuent que vol votar en un referèndum. Continueu permetent que l’Estat espanyol treballi sense descans per les llengües d’Espanya, “un patrimonio que debe ser objeto de especial respeto y protección” com proclama la Constitució Espanyola, però que no determina quan serà que hagi de ser aquest respecte i protecció. Continueu enfortint la llengua i la cultura castellanes deixant de banda el vostre català i desprotegint-lo encara més a Barcelona i suburbials, a l’Ensenyament. Al cap i a fi sou ciutadans del món, sou moderns i al món ningú parla llengües estranyes encara que els especialistes diguin que n’hi ha més de 7.000. Sigueu “gent normal” com diu el president Mariano Rajoy, un individu gallec que no sap gallec, o com Inés Arrimadas, una individua andalusa que no té accent andalús.

Però sobretot continueu permetent que els polítics independentistes, els que heu votat a Catalunya i que han volgut dur a terme els seus compromisos electorals, continuïn a la presó i a l’exili. Continueu permetent que avui sigui un dia com qualsevol altre i que hi hagi persones, com l’honorable Junqueras, com l’honorable Forn, que pugin passar-se els propers trenta anys a la presó. Igual que si fossin terroristes perquè tenir o no delictes de sang és un detall sense importància si el comparem amb la immensa importància d’Espanya. Continueu amb la vostra hipocresia, continueu pensant que sou una gent estupenda i preparant les vostres merescudíssimes vacances de Setmana Santa. Vosaltres feu la vostra i desentengueu-vos de tot. A la presó, total, més enllà de les proclames grandiloqüents, més enllà de les grans paraules, ho sabeu perfectament, hi són els principals dirigents de l’independentisme perquè ja us està bé. Amb posar-vos un llacet groc al pit ja heu fet prou, oi?