Els llaços grocs són un senyal del poble i no pas dels polítics. Són un símbol popular que exigeix la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats polítics sense cap distinció de partits. Serveixen tant pel cas d’Oriol Junqueras com per a Valtonyc. De la mateixa manera que el llaç vermell mostra la solidaritat en la lluita contra tots els malats de la sida i la llaçada lila la defensa del feminisme polític. Només un cap buit com Carlos Carrizosa de Ciutadans, el Carri, el Zosacarri, el Ricazosa, pot atrevir-se a embolicar tant la troca com per arribar a proclamar que al Parlament no s’hi pot exterioritzar la ideologia, quan, de fet, el Parlament està pensat específicament per als debats ideològics, per a la confrontació civilitzada d’idees. El llaç groc ve de baix, de la gent del poble i ha arribat fins al balcó del Palau de la Generalitat i fins a la façana principal de l’Ajuntament de Barcelona, perquè afortunadament, els Governs d’aquestes dues institucions tenen ideologia i són contraris a la repressió penal de les idees polítiques. Només les dictadures prohibeixen les ideologies. Mentre hi hagi presos i exiliats cap dirigent polític no té el dret de passar pel damunt del sofriment dels represaliats, cap autoritat no pot ignorar el dolor dels presos i dels exiliats, de les seves famílies ni administrar on hi pot haver llaços grocs i on no hi poden ser. Mentre els diputats i diputades de la majoria vagin tots amb el llaç groc penjat al pit, a la banda esquerra, que si no m’equivoco és la banda on hi tenen el cor, no poden cedir al xantatge ignominiós de l’espanyolisme. De la mateixa manera que als escons del Partit Popular hi ha hagut banderes espanyoles als escons reservats al membres del Govern de la Generalitat hi ha d’haver llaços grocs en record dels que han estat escollits pel poble com a representants del poble i no hi poden ser per la força de les armes. Si no fos per les pistoles, per les bales, per la força bruta, avui el vicepresident Oriol Junqueras hauria sortit d’Estremera i seria al seu lloc com a diputat electe, on li correspon, al Palau del Parlament.

És escandalós, inacceptable, inhumà, que algunes persones de la majoria independentista del Parlament s’estimin més no tenir conflictes i deixin estar els llaços, que els vulguin arraconar, que alguns diputats i diputades independentistes posin per davant les seves consideracions personals i es creguin autoritzats a acontentar els espanyolistes tot retirant els llaços grocs. Que els acontentin amb unes entrades a Port Aventura. Amb els llaços grocs dels escons del Govern no, que no són seus. Els llaços grocs són nostres.