A tots els que se’n foten de les controvèrsies entre partits i actors independentistes caldria recordar-los, si més no, dos petits detalls sense importància. Que els diners d’Espanya, els diners del saqueig sobre Catalunya, els diners a què Espanya no vol renunciar de cap de les maneres, són una sòlida argamassa, una raó excel·lent per doblegar i unificar voluntats, per harmonitzar criteris, del PP a Podemos, passant pels de Ciutadans i els del PSC-PSOE. La pasta sempre ha unit convenientment les famílies. I que l’independentisme polític, força minoritari fins fa quatre dies, avui està experimentant una típica crisi de creixement, una crisi ben humana, en saber-se la principal força política del país i, alhora, veure’s perseguit ignominiosament pels instruments repressors de l’Estat. En veure’s confrontat a pràctiques polítiques obertament antidemocràtiques. D’aquí on som ara fins a la derrota i capitulació amb què somnien a Madrid hi va un univers. La unió entre les forces polítiques independentistes, en conseqüència, només és una qüestió de temps i de necessitat, perquè només des de la unió es desfarà el miratge d’una Inés Arrimadas, la filla del policia, la fille du régiment, com a guanyadora de les darreres eleccions amb només un milió de vots. Només des de la unió de l’independentisme en una única força política instrumental i amb un únic líder —només fins a la separació efectiva de Catalunya—, podrà mantenir la seva força democràtica. La misèria compartida, la persecució compartida, també són un extraordinari aglutinant.
Viure un temps a la intempèrie esdevé alhora un educatiu exercici de modèstia i de sinceritat. I atès que molts electors decideixen el sentit del seu vot en contra d’una determinada opció política, més que no pas a favor de res, aviat serem al cap del carrer. Espanya cada dia és més antipàtica, encara que això pugui semblar impossible. La intolerància de l’Espanya rampant mai no decep. Està donant més raons a l’independentisme perquè abandoni la disgregació i es concentri davant de l’adversitat. La brutalitat contra l’independentisme català, tothom ho pot veure, és molt més severa que la que es va exercir i es continua exercint en contra d’ETA i de les formacions polítiques del seu entorn. Dit d’una altra manera, la violència terrorista, sempre inacceptable, no va ser l'autèntica raó de la contundent persecució de l’Estat. L’autèntica raó va ser l’independentisme basc. Felipe González ja va dir fa molts anys que mentre ETA era un simple problema d’ordre públic, el catalanisme era l’única autèntica amenaça a la unitat d’Espanya. No es resoldrà, per tant, com un problema d’ordre públic ni portant gent a la presó. Som massa colla.
El vicepresident Oriol Junqueras ja havia previst aquest escenari i, per aquesta senzilla raó, ja va deixar dit que qualsevol persecució política en contra dels líders independentistes no aconseguiria el seu objectiu fantasiós. Serien substituïts per d’altres. I aquests altres per d’altres. I així indefinidament fins que l’Estat espanyol entrés en raó. Junqueras, però, no serà pas substituït en l’essencial, en el seu lideratge polític. L’honorable vicepresident representa pel cap baix la meitat del separatisme polític, i encara que es trobi privat de llibertat és, juntament amb el president Puigdemont, l’autèntic cap pensant del procés. Junqueras, sense l’estratègia èpica i publicista de Carles d’Atrevit, de manera modesta i discreta, abnegadament, està resistint amb un capteniment dramàtic, silenciós, l’acarnissament presidiari de l’Estat. Junqueras és la roca, la muntanya que impressiona precisament perquè sap mantenir-se en el seu lloc. No ha renunciat al seu ideari polític perquè sap que la nació s’alimenta amb el seu exemple. Per a la premsa, sempre escandalosa, és una personalitat menys atractiva perquè la reclusió no pot oferir gaires novetats, però per altra banda, el seu llegat històric ja té un enorme pes precisament perquè és d’una admirable dignitat. Una dignitat que no tenen tots els que el critiquen o se’n burlen avui, quan lligat de peus i mans, no es pot defensar. No ha cedit a les provocacions. Deixeu-me dir que, en aquests moments de controvèrsia en el si de l’independentisme, Junqueras està fent molt, a títol personal, en contra de la frivolitat i l’aventurisme d’alguns catalanistes, amb lleialtat al president Puigdemont, a favor de la plena sobirania de Catalunya. Si dubtar de tothom sembla que faci molt independentista, què som els que confiem en el tàndem Puigdemont-Junqueras, en la complexa combinació que ha guanyat les eleccions? La unió és a tocar.




Comentaris (28)
jaume
Fa 1 any
Aquell poeta va fer fora la por del terror i mai ningú li ho ha agraït ni falta que li dèu fer a ell, se'l veu lleuger i amargament feliç. I van posar l'estel.lada damunt el pupitre d'espanya que no del món. Per cert avui divendres a la tertúlia del món a rac1 pel meu gust ; quin respecte i quines argumentacions més escoltables, en comptes dels dilluns que són dolents i dels jaumes i bernardors dels dimecres o dijous (ara no ho sé) que són més que horribles.
| Denunciar comentari
Pere LLimonera
Fa 1 any
!!! AVISO !!! al personal !!! LeCToReS de "El NAcional.cat", hay varios comentarios FALSoS usando mi nombre: "Pere LLimonera", pero NO es el verdadero Pere LLimonera... Envían chorradas y FaLSoS PoeMaS horteras y cursis de AMor que no son míos... Es el "Equipo de "TROLLs" nacionatas SePaRaTas" que postea continuamente usando mi nombre y el de otros comentaristas"... Son 'macos', pero gente a sueldo, adoctrinada y equivocada... Donen pena, però Jo els comprenc ! ... Apa, adéu...
| Denunciar comentari
Feliciano Cedeño
Fa 1 any
Patética la épica de la xenofobia y el racismo. Continuad así por favor, mientras cárcel y 155. Da igual que sea un 47 o un 100% Cataluña nunca será independiente aunque Europa expulsase a España de la UE por no acceder a un referendum, España preferiría eso antes de acceder a la independencia Aunque queráis ser la Dinamarca del Sur esto es el mediterráneo, ni el Reino Unido ni Canadá. Aquí si queréis indepedencia el único camino es una guerra civil...y ganarla claro...
| Denunciar comentari
Narcisa
Fa 1 any
Tertúlia de trolls.Sr Gal·les anem a la Unitat dels independentistes republicans,els trolls diuen el que volen sentir,s'equivoquem. Visca la República catalana.
| Denunciar comentari
Ed
Fa 1 any
Jordi , cuéntanos cómo quedaste con el juez porfa . Nos tienes preocupaos
| Denunciar comentari
jotabe
Fa 1 any
La aseguradora ARAG, JVC Kenwood y la logística Citius se exilian de Cataluña.Otras 20 firmas catalanas emigran hoy más allá del Ebro en búsqueda huyendo del desbarajuste político. Fuga de empresas de Cataluña: ArcelorMittal Casisa e Iberconseil sacan sus sedes fuera de la región.
| Denunciar comentari
Otros vendrán que la silla les quitarán
Fa 1 any
Debe ser porque ven que, pese al 155 (o por el 155), el independentismo sigue creciendo. ¡O sea que vamos bien!
| Denunciar comentari
helados
Fa 1 any
creo que gálvez es uno de los que se hizo secesionista porque le dijeron que en una catalunya separada comeríamos helados gratis todos los días. los que nos preocupamos por su salud vemos con buenos ojos cómo marcha el tema de la secesión
| Denunciar comentari
Sr. "helados"...
Fa 1 any
Tu nivel de argumentación es de parvulario.
| Denunciar comentari
Valentía
Fa 1 any
Todos aquellos que hemos votado independencia solo pedimos a nuestros líderes que sean valientes, que no nos decepcionen, que tengan coraje. Ahora, últimamente con las declaraciones ante el juez, el laberinto en el que han entrado JxCat y ERC, la desorientación de las entidades sociales, esto parece una desbandada. Miro a mi alrededor, miro el panorama político, y he de reconocer que la única política valiente hoy en Cataluña quizás sea, muy a mi pesar, la Arrimades.
| Denunciar comentari
Vaya, amigo...
Fa 1 any
¿Arrimadas? ¿Esa valiente con el todo el estado, el ejército, la policía y guardia civil, el TC, los jueces, los medios vendidos, la gran patronal y el bloque político del 155 detrás? ¡Vaya valentía, la suya! ¡Los valientes son los que se han enfrentado a esto por sus ideas y objetivos!
| Denunciar comentari
ona
Fa 1 any
Gràcies, sr. Galves.
| Denunciar comentari
Tàndem
Fa 1 any
Tan de bo es pugui recuperar el tàndem Puigdemont-Junqueras. Estic d'acord que Junqueras és pedra forta, és persona d'estudi solitari però és excessivament partidista i de generositat minça (justament la que ell demana). ERC, no va estar a l'alçada no volent llista única i ara encara no sap que vol. Cal un gest d'Oriol Junqueras al President del Parlament per investir President Puigdemont. I aquest gest ja triga massa!
| Denunciar comentari