Ahir el president Quim Torra va ser tan clar que no semblava un polític. No passa res. No és difícil no semblar un polític quan no se n’és, quan com Carles l’Intrèpid, en realitat, ets un senyor que vens del poble, surts de la societat civil i que saps que, en qualsevol moment, tornaràs al poble, a ser com el forner, com el mecànic, com el que, disciplinadament, reparteix el correu dels teus conciutadans. Ahir el president botiguer, el president obrer, el president literat, el president restaurador que fa els cafès i els tallats a primera hora del matí, el president que, amb un davantal blanc, et prepara un parell de crusans per desdejunar va ser tan clar que tothom que ho va voler entendre resulta que ho va entendre. Que hi haurà independència de Catalunya si la majoria de la població catalana ho vol. I que si és veritat que l’independentisme no és majoritari, doncs re, aleshores no, aleshores tornarem a l’autonomisme d’Espanya i ja s’apanyaran. Que ens hem de comptar d’una punyetera vegada per saber si som o no som la majoria de la població, que la democràcia és l’única solució al conflicte nacional de la societat catalana. Que la causa de l’independentisme és la causa de la llibertat. Que ja n’hi ha prou del Partit Popular, del PSOE i de Ciutadans parlant en nom del poble, fent veus de falset. Que no, recoi, que no, que qui ha de parlar és el poble de Catalunya directament i no cap formació política en nom de ningú. Que la democràcia és la solució benèfica a tot el contenciós entre Catalunya i Espanya. Que la solució són les urnes i que les urnes acabaran presidint els col·legis electorals com el passat primer d’octubre.

Cal ser molt tolerant amb tot, excepte amb l’intolerable. Cal justificar qualsevol opció política excepte les injustificables. Amb un discurs de gran alè, d’excel·lent factura literària, de gran profunditat intel·lectual i d’ampli espectre, el president savi, el president escriptor, el president editor, intel·lectual, el president que és en el lloc de Carles Puigdemont mentre el Legítim no pugui tornar, va reiterar que l’independentisme polític no ha nascut per pactar una mica de pinso amb el president Sánchez sinó per rebentar Espanya, per destruir la presó dels pobles de l’Estat. Quim Torra, amb el seu estil modest però eficaç, va dir que tot comença i tot acaba en la sobirania popular. Que els que diuen que l’independentisme no és majoritari són exactament els mateixos que impedeixen que hi hagi un referèndum per comptar-nos. I que és igual si ja vam fer el referèndum o no el van fer. Que ens volem comptar tantes vegades com calgui perquè tothom tingui clar quina és la voluntat sobirana del poble de Catalunya.

Contra la gran causa general contra la vida dels independentistes, contra les vides robades dins la presó i l’exili, contra la llibertat segrestada, només hi ha la recepta de Ramon Muntaner, aquell Josep Pla de l’edat mitjana, el gran escriptor d’una Catalunya independent i sobirana que va  aconseguir fer entendre, de manera planera, algunes coses molt difícils. Com, per exemple, a través de la paràbola de la Mata de Jonc, la vella idea que la unió fa la força i que, a través de la cohesió de tots els independentistes qualsevol projecte polític és possible i realitzable. Des dels temps de la transició a la democràcia que no sentíem parlar de Muntaner i de la seva pedagògica Mata de Jonc. I, atenció, des de feia molts mesos que no veiem junts els partits que fan costat a la majoria parlamentària. Aquesta, probablement, és la gran notícia. Sembla que s’ha acabat la confrontació entre els de Junts per Catalunya i els d’ERC. A partir d’ahir mateix s’imposa el realisme polític i la unitat d’acció independentista. Això també ho va explicar molt clar Quim Torra si ho vau saber entendre. I que les amenaces de Miquel Iceta, que les provocacions d’Inés Arrimadas no podran aturar la gran marxa pels drets civils. Serà una marxa a la manera de Gandhi, serà una marxa amb acompanyament de banda de música? Ja ho veurem. El que sí que us puc dir és que els propers dies, les properes setmanes, seran un gran moment històric, apassionant. La societat catalana, revoltada, sacsejada, emancipada, es posa dreta contra el feixisme i la fòbia a les urnes. Ahir va començar el futur immediat de la nació amb les paraules entenimentades, plenes de saviesa i de poesia de Quim Torra. Benaurats els que ho podem viure, els que ho estem vivint i ho podrem explicar si no ens empresonen o ens maten.