Tots els països celebren la independència. Fins i tot molts països feliciten altres que l’han aconseguit. Gairebé cada setmana, el secretari d’Estat dels Estats Units fa un o diversos comunicats, segons les efemèrides, felicitant sistemàticament els països que commemoren la seva independència. He agafat com a exemple el primer que he trobat al Google: “On behalf of President Trump and the people of the United States, I congratulate the people of the Dominican Republic on 173 years of independence”. O sigui que feliciten la República Dominicana per haver-se independitzat. Si tothom felicita un país per haver aconseguit la independència, deu ser que la independència és alguna cosa bona. De fet, mai ningú felicita els països que són dependents o que, malgrat els seus esforços, no han estat capaços de conquerir la sobirania. Tothom sap les simpaties que generen arreu nacions com Escòcia o el Quebec, però ningú els va felicitar perquè en els seus respectius referèndums l’opció independentista va perdre. Cert que tampoc els donen el condol, se suposa que per no burxar la ferida.

Des d’aquest punt de vista, arreu del món hi ha més independentistes que contraris a la independència del seu país, si exceptuem Puerto Rico, que és una història geopolítica molt més complicada. Globalment parlant, els independentistes, pel fet de ser-ho, no són gent egoista, ni provinciana, ni tancada. Simplement volen governar-se a si mateixos en comptes que ho facin uns altres. Dit d’una altra manera, ser independentista és el més natural del món. I això vol dir que els “dependentistes”, els que no volen la independència del seu país, estadísticament al món, no són tants. Insisteixo en l'estadísticament. Són menys freqüents, és a dir, són més rars. Perquè no em vinguin amb punyetes, sense cap mena de dubte, a Espanya la immensa majoria d’espanyols són independentistes. Arribats en aquest punt, la pregunta és per què, en un país on una majoria o una “minoria majoritària” vol la independència, hi ha gent que no la vol? Només se m’acudeixen dues respostes. O, per les raons que sigui, no senten el país com el seu, o tenen uns privilegis que temen perdre. Però això significa que per interessos particulars rebutgen el que a tot el món es considera una cosa bona.

Si tothom felicita un país per haver aconseguit la independència, deu ser que la independència és alguna cosa bona

Sol fer-se befa del fet que els catalans commemorin l’Onze de Setembre l’aniversari d’una derrota militar, quan el cert és que fan homenatge als que desitjaven tant la independència que fins i tot van deixar la pell en defensar-la. La prova és que la Diada la celebren els que volen exercir la sobirania i, en canvi, ningú s’atreveix a celebrar ni reivindica com a pròpia la victòria de les tropes borbòniques de Felip V i la repressió que va desfermar tot seguit.

En fi, encara ningú felicita Catalunya per la seva independència. Potser en el futur, l’Onze de Setembre o el 27 d’Octubre Catalunya rebi una felicitació del president dels Estats Units. Ara bé, tampoc sembla que hi hagi motius per felicitar-la per continuar formant part d’Espanya. De fet, ningú no ho fa.

Que tingueu bona Diada.