La política espanyola i també la catalana estan instal·lades en una incertesa crònica que transmet la sensació que en qualsevol moment explotarà tot. Malgrat l’efecte ansiolític que va tenir el canvi de govern a Espanya, la inestabilitat és manté en uns registres tan elevats que fa impossible preveure les conseqüències del proper terrabastall. I l’única certesa és que la crispació anirà augmentant inexorablement.

Ja vaig explicar que fa només una setmana tot va estar a punt d’esclatar a Catalunya —trencament de la coalició de govern, dissolució del Parlament i convocatòria d’eleccions— pel desacord de com gestionar la suspensió dels diputats presos i exiliats. Només el vertigen davant del barranc va propiciar l’entesa, que ja veurem quant dura. I veurem quines conseqüències polítiques tindran les mobilitzacions massives del cap de setmana, de  l’aniversari de l’1 d’Octubre i de la declaració d'independència, que demostraran per enèsima vegada que el conflicte català continua en fase de pujada. Després del que va passar dissabte, queda clar que una espurna pot provocar un incendi en qualsevol moment.

Mentrestant a Espanya, el govern de Pedro Sánchez, que se les prometia molt felices, tan disposat com estava a arribar sa i estalvi al 2020, es veu obligat a fer front a una campanya d’“acoso y derribo” que no permet assegurar que els socialistes arribin vius a Nadal. Van patir de valent per assumptes de poca volada que es van resoldre sacrificant dos ministres i ara que els esclata un nou escàndol més greu, precisament amb la ministra de Justícia, no tenen més remei que enrocar-se a la defensiva.

El debat dins del PSOE se centra ara en la possibilitat de convocar eleccions a Espanya abans que les coses empitjorin encara més

I tot això passa abans que l’executiu espanyol faci front als principals obstacles que tenia previstos abans de començar i que presenten dificultats enormes. El primer escull són els pressupostos de l’Estat, que ara com ara no es veu la manera com els podrà aprovar. A hores d’ara, sense cap canvi a la vista en la situació del presos polítics catalans, és impossible que els grups sobiranistes al Congrés del Diputats donin suport als comptes de l’Estat, i, en la mesura que el govern de Sánchez s’hagi d’empassar els números que va fer el de Rajoy i Montoro, el suport de Podem tampoc està garantit. Així doncs, quan Sánchez es vegi obligat a prorrogar els comptes, el clam per anar a eleccions que hi ha ara pujarà molt de to.

Si Pedro Sánchez aguanta, a continuació arribaran els judicis contra els presos catalans, que duraran mesos i que suposaran un altre element de crispació i d’inestabilitat, agreujada per la batalla electoral de les eleccions municipals. I abans o després tindrem les sentències als líders sobiranistes, que es preveuen màximes i que inexorablement desencadenaran l’espetec definitiu de la crisi d’estat en què estem immersos.

Amb aquesta perspectiva no ha d’estranyar que el debat dins del PSOE se centri ara en la possibilitat de convocar eleccions a Espanya abans que les coses empitjorin. El darrer baròmetre del CIS preveu un avantatge del PSOE sobre el PP de deu punts. Els partidaris d’avançar els comicis sostenen que ara mateix, amb les dades del CIS a la mà, el PSOE estaria en condicions de tornar a formar govern sense el concurs dels independentistes. És a dir, només amb el suport de Podem i el PNB. I afegeixen que tot el que es veu a venir només pot causar un desgast continu de l’executiu de Pedro Sánchez, que finalment es veuria abocat a avançar igualment les eleccions però en una situació agònica.

Que aquest criteri està guanyant terreny al PSOE ho confirmen les recents declaracions del president espanyol a Nova York, quan diu que “si els independentistes no cooperen anirem a eleccions”. És una manera de curar-se en salut. Catalunya tornarà a ser el pretext per justificar les estratègies polítiques espanyoles i, sense cap mena de dubte, Sánchez voldrà afrontar els comicis baralladíssim amb els independentistes, per contrarestar l’ofensiva del PP i Ciutadans, que l’acusen de connivència amb el separatisme.