Dilluns, mentre al Palau de la Generalitat se celebrava una megareunió amb representants de totes les institucions polítiques i de la societat civil, la Fira, la Cambra de Comerç, patronals i sindicats mobilitzats per intentar salvar la continuïtat a Barcelona del Mobile World Congress, a TV3 també apareixia Josep Andreu, alcalde de Montblanc, lamentant que quatre mesos després del desbordament del riu Francolí no hi ha hagut manera de licitar les obres de reparació dels ponts destruïts perquè el Consell de Ministres no ha provisionat el pressupost per portar a terme els projectes elaborats per les institucions locals.

La suspensió del Mobile World Congress ha estat una mala notícia, però no és una tragèdia que hagi deixat morts, que hagi provocat estralls en les infraestructures arreu del país i que hagi empobrit de debò milers de famílies. Pot semblar populista, però és una veritat com un temple que el país pot funcionar sense Mobile, però no amb els ponts trencats, les vies del tren i les carreteres ensorrades i un munt de fàbriques i empreses amb l’activitat paralitzada. I fa l’efecte que les institucions, com és habitual, es preocupen més del mal menor que afecta els rics que no pas del mal més gran que ens afecta a tots.

La suspensió del Mobile World Congress ha estat una mala notícia, però no és una tragèdia que hagi deixat morts, que hagi provocat estralls en les infraestructures arreu del país i que hagi empobrit de debò milers de famílies

El desbordament del riu Francolí va causar quatre morts i tres desapareguts, però ha trencat tres ponts a Montblanc i un altre a Vimbodí que impedeixen la circulació i dos més a l’Espluga que funcionen molt rudimentàriament. La vida a la Conca de Barberà és molt pitjor que fa quatre mesos. Els camions d’una empresa d’incubació d’ous i pollets han de circular per camins rurals plens de sotracs per fer la distribució i bona part dels pollets arriben morts i els ous trencats.

A mitjans de setembre un temporal a la costa de Llevant va afectar similarment municipis d’Alacant i Múrcia. El 20 d’octubre, cinc setmanes després, el Consell de Ministres va aprovar un reial decret d’ajudes d’emergència per reparar béns públics per valor de 754 milions d’euros. El 23 d’octubre un nou temporal va provocar el desbordament del riu Francolí provocant els estralls coneguts. Han passat quatre mesos i en el país més descentralitzat del món, segons diuen alguns, la Conca de Barberà està pendent cada setmana del Consell de Ministres, i el Consell de Ministres no sap o no contesta. Només calia fer una disposició addicional al decret de Múrcia i Alacant, però no s’ha volgut fer. La darrera informació que ha arribat als alcaldes de la Conca és que esperin que es calculin els danys del temporal Gloria per fer un capmàs. Alerta, que anunciaran el capmàs després d’alguna de les reunions de la taula negociadora perquè sembli que el diàleg funciona i dona fruits.

Quan els aiguats de Múrcia i Alacant, el govern de Pedro Sánchez va aprovar les ajudes d'emergència en cinc setmanes. Del desbordament del Francolí n'han passat quatre mesos i el Consell de Ministres no sap ni contesta

No cal posar en dubte que el Mobile generi 500 milions d’euros de negoci, però majoritàriament són beneficis privats i no tot s’ha perdut. Una empresària turística de Barcelona em reconeixia dilluns mateix que al mateix temps que li arribaven cancel·lacions li arribaven noves reserves, això sí, al preu habitual, no al preu de dies de Mobile. Sens dubte, algú es menjarà l’excedent de llamàntols encarregats a preu més raonable. La importància del Mobile per a Barcelona no és el negoci hoteler, no és que els taxistes recaptin més a força de treballar totes les hores... no. La importància del Mobile és la identificació de Barcelona i de Catalunya com un referent de la innovació, l'eficiència, la modernitat i la competitivitat i això no serà possible si el país està fet un nyap i la seva gent deprimida perquè ha plogut més del que estava previst... Sembla que els aiguats tornaran i les notícies de darrera hora és que volen fer un Mobile virtual, és a dir, amb cadascú a casa seva. I els farem l'enèsima reverència.