El testimoni del comissari dels Mossos Manuel Castellví al judici al procés ha rebut ovacions dels mitjans partidaris de la teoria del cop d’Estat i també crítiques de sectors independentistes que consideren que ha traït la causa. Malgrat les versions hooligans que inevitablement es van imposant, crec que és de justícia afirmar que la seva declaració és la que desmunta més clarament la tesi de la fiscalia sobre la rebel·lió i la sedició.

Els testimonis dels comandaments de les policies estatals han verbalitzat fins i tot amb frases calcades tot el que diu l’escrit d’acusació de la fiscalia acusant el cos dels Mossos d’Esquadra de complicitat en la celebració del referèndum. En els criteris exposats pel coronel Pérez de los Cobos, de trajectòria franquista prou coneguda, i pel comissari Castellví es nota molt la diferència entre una concepció repressiva de les forces de seguretat i el plantejament de servei a la comunitat propi d’una policia democràtica del segle XXI que fa ús de la força només quan és estrictament necessari. 

Per argumentar la rebel·lió i la conspiració per la rebel·lió i la sedició, el relat de la fiscalia no es podia conformar amb les mobilitzacions del 20 de setembre i de l’1 d’octubre. És impossible una insurrecció sense “un cuerpo policial armado” tal com descriu la fiscalia els Mossos. La policia catalana era doncs, segons l’acusació, la força d’atac que havia de fer efectiva la independència de Catalunya. I els Mossos han crescut amb una filosofia diferent que tampoc agrada els sectors més ideologitzats de l’independentisme.

La declaració del comissari Castellví no és la pròpia d’un delator, ni d’un traïdor com s’ha volgut presentar, perquè no fa més culpables els consellers del que ells mateixos estan disposats a assumir

La declaració del comissari Castellví deixa clar d’entrada que els Mossos van decidir l’operatiu de l’1 d’octubre d’acord amb els seus protocols de seguretat, que no van rebre ordres polítiques i que fins i tot van advertir el president Puigdemont que, en tot cas, obeirien la magistrada Mercedes de Armas que els va ordenar “adoptar totes aquelles mesures que impedeixin la consecució del referèndum... sense afectar la normal convivència ciutadana”. També va dir el comissari que van fer avinent al president de la possibilitat que es produïssin escenes de violència, a la qual cosa Puigdemont va respondre que seguiria “el mandat del poble”, que era una manera d’assumir la responsabilitat.

Comentaristes d’una i altra banda consideren que aquesta declaració inculpa sense embuts al president de la Generalitat i als consellers que li van fer costat. Tanmateix, això estava fora de dubte. Gairebé tots els consellers que han declarat en el judici han reafirmat orgullosos el seu compromís amb la convocatòria del referèndum. Tots van animar a la participació i tots van anar a votar sense amagar que coneixien la suspensió dictada pel Tribunal Constitucional. I van argumentar que van prendre la decisió “ponderant” el principi democràtic per davant de la suspensió del Constitucional.

Per tant, la declaració del comissari Castellví no és la pròpia d’un delator, ni d’un traïdor com s’ha volgut presentar, perquè no fa més culpables els consellers del que ells mateixos estan disposats a assumir, amb l’argument que convocar un referèndum sense tenir competències per fer-ho havia estat despenalitzat en la reforma del Codi Penal del 2005, que en la seva exposició de motius afirma que la convocatòria d’un referèndum “no mereix retret penal”.

Totes les declaracions dels responsables policials de tots els cossos han deixat clar que dels operatius s’encarreguen ells, mai els responsables polítics. Rajoy, Sáenz de Santamaría i Zoido van ser tan taxatius jurant que no van intervenir com també ho va prometre, per la seva banda, el conseller Forn. I llavors quan l’advocada de l’Estat pregunta al comissari Castellví pel fracàs del dispositiu, atès que no es va poder aturar el referèndum, la resposta del comissari dels Mossos, va ser definitiva: “Va ser insuficient perquè en l'anàlisi de riscos ens vam equivocar tots [Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos] i no vam preveure el gran moviment social de l'1 d’octubre”. Castellví va dir la veritat.

Joan J. Queralt
El Judici i rodalies (5) Impotència 2/2 Joan J. Queralt
Jordi Galves
Extrem dret (14) Policies contra l’evidència Jordi Galves