Els que tenien pressa i es mostraven tan contraris a ajornar les eleccions malgrat la covid argumentaven que Catalunya necessita urgentment un Govern sòlid per fer front a la pandèmia i les seves conseqüències polítiques, socials i econòmiques. Tanmateix les eleccions no garanteixen que a l’endemà del 14 de febrer la política catalana entri automàticament en un període d’estabilitat. I les enquestes vaticinen tot el contrari.

Les dues enquestes prohibides, tant l’escocesa com l’andorrana, continuen assenyalant un avantatge mínim del bloc independentista però inferior al marge d’error dels sondejos i amb la incògnita que suposa més del 30% d’indecisos en vigília dels comicis, així que encara tot és possible. El que queda clar és que si el bloc unionista suma majoria, l’acord per investir president Salvador Illa, des de Vox fins als comuns, serà immediat. Gairebé automàtic. Desallotjar els independentistes de la Generalitat és la prioritat abanderada de tots els partits d’àmbit espanyol que es presenten als comicis. Com que es tractaria d’un pacte vergonyant per a tothom l’acord seria tan ràpid com el de Pedro Sánchez amb Iglesias, anunciat com un fet consumat l’endemà de les eleccions, o el de Manuel Valls amb Ada Colau, forjat la mateixa nit dels comicis. Ara bé, Illa sortiria elegit president però no tindria majoria per poder tirar endavant ni una sola llei, ni un sol pressupost. Vox pot contribuir a derrotar els que considera enemics d’Espanya, però prou. En cap cas confraternitzarà quotidianament amb els rojos anomenats ara socialcomunistes, si no és per tancar TV3 i erradicar el català de les escoles. La inestabilitat política esdevindria, doncs crònica, i el relleu de càrrecs intermitjos, un autèntic caos.

Si com preveu 'The National', la candidatura de Puigdemont i Borràs és la més votada, és més que probable que la CUP intenti vetar Laura Borràs com a presidenta igual que van fer amb Artur Mas amb gran satisfacció de l’'establishment' espanyol 

Les coses no estarien més clares si es confirma la victòria del bloc independentista, perquè a diferència de l’unionisme, els que es diuen independentistes no comparteixen la mateixa prioritat pel que fa a la presidència. L’enquesta prohibida de The National deixa claríssim que els vots de la CUP seran imprescindibles per tenir president independentista i ja sabem la tendència de la CUP a llençar dirigents independentistes a la paperera de la història. La caiguda d’Artur Mas encara omple d’orgull els cupaires més hooligans. Després li van tombar els pressupostos a Puigdemont i li van negar el suport a un Jordi Turull quan tenia un peu a la presó d’Estremera. Qui dubta que ho tornaran a fer?  Si, com preveu The National, la candidatura de Puigdemont i Borràs és la més votada, és més que probable que la CUP intenti vetar Laura Borràs com a presidenta igual que van fer amb Artur Mas amb gran satisfacció de l’establishment espanyol. Així que tornarem a tenir dos mesos d'estira i arronsa i aquest cop tothom, tret dels guanyadors, apostaran per repetir les eleccions. Els mateixos que tenien pressa per estabilitzar la política catalana la necessiten inestable quan perden.