Ens queden lluny, no hi podem participar més que com a espectadors, però tots ens hi juguem molt en les eleccions de dimarts als Estats Units, que han de renovar un terç del Senat i la Cambra de Representants sencera. Donald Trump ha inaugurat un nou temps polític en què els valors democràtics ja no compten i dimarts sabrem si els ciutadans dels EUA estan disposats a impulsar o frenar aquesta regressió que s’està estenent com una metàstasi a Europa, Àsia i Amèrica.

La transcendència d’aquests comicis rau que el seu resultat pot determinar l’evolució política del planeta per tota una generació. Ara mateix els republicans controlen les dues càmeres. Si després de dimarts tot seguís igual, no cal dir que l’agenda política de Trump agafaria més empenta i la reelecció el 2020 estaria gairebé assegurada. Serien llavors sis anys més de trumpisme de conseqüències estremidores.

Només en dos anys de mandat, Trump ha renunciat al lideratge moral i democràtic dels Estats Units, i s’ha desentès de la defensa universal dels drets humans. S’ha acostat a Vladímir Putin i Xi Jinping i s’ha allunyat dels aliats demòcrates europeus. Sense cap escrúpol, ha avalat i reconegut els pitjors sàtrapes, des de Kim Jong-un (Corea del Nord) a Rodrigo Duterte (Filipines). Ha creat escola al Brasil amb l’extremista Jair Bolsonaro, i ha adoptat una actitud condescendent amb Bashar al-Assad, el genocida de Síria; amb la repressió brutal d’Erdogan a Turquia i, per descomptat, amb la família Saud que esquartera periodistes. La influència americana ha esperonat l’onada reaccionària que a Europa s’ha manifestat amb l’ascens de l’extrema dreta o la radicalització de governs i partits conservadors com ha passat a Hongria, a Polònia i també a Espanya.

La influència americana ha esperonat l’onada reaccionària que a Europa s’ha manifestat amb l’ascens de l’extrema dreta

Les eleccions de dimarts no aturaran la deriva global, però tindran una transcendència enorme si fan que Donald Trump hagi de governar els propers dos anys amb el contrapès d’un Congrés amb majoria demòcrata que li frenés les iniciatives més radicals i li obstaculitzés la carrera per a la reelecció. Tanmateix, les previsions no són per tirar coets. FiveThirtyEight, la web de referència que analitza sondejos i estadístiques, preveu que la possibilitat que els demòcrates recuperin el control del Senat és només del 16%. En canvi, veu més probable que els demòcrates guanyin la majoria a la Cambra de Representants. Li atorga el 85% de possibilitats. El gurú Nate Silver encara no s’ha refet de la tragèdia de no haver previst la victòria de Trump el 2016 i recorda ara que si els republicans tenen el 15% de possibilitats de guanyar la House, potser la guanyen. Els sondejos de caràcter general registren un avantatge dels demòcrates a la Cambra de Representants, d’entre el 10 i el 3%, un marge massa just tenint en compte que a les eleccions dites de mid-term, les minories que solen votar demòcrata a les presidencials, bàsicament els afroamericans i una part dels llatins, registren l'índex més elevat d’abstencionisme. És fins a cert punt comprensible. Han de perdre, com a mínim, un dia de feina per registrar-se i un altre per anar al col·legi electoral i els governadors republicans ja s’han encarregat de complicar al màxim els tràmits per votar als barris políticament adversaris. 

En tot cas, si es complissin els pronòstics més optimistes, amb els demòcrates controlant la majoria a la Cambra de Representats, Trump es veuria obligat a pactar gairebé tot amb els seus adversaris, i no s’ha de descartar l’inici d’un impeachment del president pel Russiagate, que no tindria cap possibilitat de prosperar, perquè al capdavall decideix el Senat, però suposaria un desgast enorme per al president en plena carrera per a la reelecció. Aquesta és l'única i la gran esperança dels comicis de dimarts, perquè el món no continuï reculant. De totes maneres, per guanyar Trump el 2020 caldrà un lideratge demòcrata alternatiu, que, ara per ara, encara no es veu per enlloc.