"Cal aprofitar l'ocasió i fer aviat el que abans no es podia."
Petrarca
Viure de prop el procés de nomenament d'un jutge per a un càrrec és una experiència en què s'aprèn molt. Només s'hi acosten les conspiracions vaticanes, famoses per la finor i crueltat que destil·len. Va ser un vell magistrat molt vaticanista, per cert, no per cruel sinó per catòlic de pedra picada, qui em va donar la clau en una frase un dia: "Filla, passi el que passi i diguin el que diguin, aquí l'important és que el nom surti al BOE designat per al lloc; després ho podran impugnar, podran fer-te la vida impossible o posar-te travetes, fins i tot conspirar en contra, però ja estàs nomenat". Dubto molt que Pedro Sánchez hagués conversat mai amb el ja traspassat, però, si ho hagués fet, estic segura que durant la seva investidura es recordaria d'una frase tan destil·lada com aquella. Una vegada que et nomenin... que brami el déu de la ira.
Mentre comprovem com el candidat aconsegueix explicar la seva actual convicció respecte a una solució que considerava inconstitucional i impossible fins fa tres mesos —però que li dona uns vots imprescindibles— i mentre contenim l'alè per veure si a la púrria fatxa no li dona per intentar fer l'imbècil al Congrés, repassarem algunes coses estranyes que han passat a l'últim moment i les que encara poden passar. Llàgrimes en la pluja. Sento coses que no creurien més enllà d'Orió.
La primera és la solitud del PSOE en la presentació del projecte de la llei d'amnistia "per no marejar més la perdiu", per no dir que es va deure a l'afany sostingut d'ERC per continuar revisant i plantejant opcions per a l'article 2 de l'avantprojecte de llei, just en l'apartat que parla de les exempcions a l'amnistia i que recull l'amnistia de les acusacions de terrorisme "quan no hi hagi sentència ferma". Aquest punt és una pedra a la sabata des de la maratoniana negociació de diumenge passat i continua sense estar clar que ERC no l'esmeni. Per què? Diuen els republicans que no estan segurs que cobreixi Tsunami i els CDR. No veig la pega, ja que tots dos estan en fase d'instrucció. Altres veuen en la fórmula que proposen els de Junqueras un marc que deixaria marge a García-Castellón per jugar-la a Puigdemont i Rovira, que estan imputats. Per què ho farien, això? Sembla que temen que aquest article sigui inconstitucional però els mateixos afectats no en tenen cap dubte i per això el van proposar. No entenc res. Esperem que aquest punt admès pel PSOE i Junts com a opció segura —per què haurien de voler que els el tombessin?— no es converteixi en una nova poma de la discòrdia entre ambdós partits independentistes. De facto, aquest és l'únic motiu pel qual el PSOE va registrar en solitari sense dir ni una paraula a Sumar i amb l'aquiescència dels bascos, que no traurien pit davant dels catalans.
L'amnistia té en contra milions d'espanyols, inclosos votants socialistes, uns per les implicacions que té i els altres per l'engany que suposa un Sánchez que la va negar i va afirmar categòricament que no encaixava en la Constitució
No cal que us digui que els ànims estan ben encesos al fòrum. Més enllà de les astracanades de Vox —aquesta absurda querella que serà inadmesa i només reforça Sánchez i els seus socis— hi ha tota mena de moviments per forjar maneres de retardar o complicar l'aplicació exprés de l'amnistia. El canvi del reglament del Senat n'és una, però és ingenu pensar que els jutges i tribunals afectats no intentaran buscar una escletxa per intentar-ho. Turull assegura que "s'han posat totes les garanties perquè no surtin jutges fent argúcies processals per intentar esquivar l'aplicació d'aquesta llei" i que "aquell jutge que s'inventi qualsevol excusa i no faci l'aplicació de la llei, que és la seva funció, estarà prevaricant". És bonic estar així de convençut, però no hi ha cap llei tan perfecta que no tingui alguna escletxa que uns quants bons caps jurídics no puguin buscar i ho estan fent, i cal recordar que la prevaricació, com la resta de delictes, els substancien els tribunals. Per cert, els jutges de l'Audiència Nacional són aforats al Suprem. Hi haurà moviments en aquest sentit, que no hi hagi cap dubte. Sobretot després de la brillant idea d'introduir en l'acord polític la paraula lawfare relacionada amb investigacions del Congrés. Treuen foc pels queixals tots, progressistes inclosos.
"L'important, filla, és que nomenin, després ja..."
Passaran més coses. Per molt que els socialistes repeteixin a tot qui els vulgui escoltar que l'únic que importava a Puigdemont era l'amnistia i que la resta són brindis al sol, a començaments de la setmana que ve es reunirà la taula de negociació a Ginebra. No és una taula comparable a cap coneguda, de fet, els socialistes han acceptat l'esquema d'un acord de pau, amb un document de desacords que serà negociat sota la supervisió de mediadors. Aquell mateix dia coneixerem el nom del personatge que servirà de relator i que exercirà de portaveu dels mediadors, que no s'hi circumscriuen sinó que sumen, a més, dues entitats que deixaran estupefactes a gairebé tothom quan finalment es coneguin. Encara més, auguro que algun dels que ara més crida se li glaçarà la veu quan sàpiga de què es parla. No és poca cosa. El PSOE no pot convèncer ningú que es tracta d'una tauleta més, similar a les pactades amb ERC. En cap cas.
Aquest serà un altre pas en el calvari de Sánchez, perquè quedarà totalment clar que ha acceptat una intermediació internacional real i al més alt nivell per negociar sobre el conflicte català i sobre els punts de desacord recollits en l'acord polític. Quan aquesta realitat es plasmi, a l'oposició esclataran. Recordin que a Calvo gairebé la linxen per insinuar que es podia acceptar un relator en una taula amb els catalans. Insisteixo, això queda a anys llum dels qui participaran en el procés pactat a Brussel·les.
Hi continua havent moviments i jocs estranys que no cessaran. "Però estaràs ja nomenat, fill..." Però depens que aquests no facin descarrilar el procés per governar. Fins i tot he sentit la teoria que n'hi hauria prou que tres diputats socialistes manxecs o d'un altre lloc s'abstinguessin per fer descarrilar la llei d'amnistia que necessita 176 sis. Són això, jocs d'imaginació, jocs estranys, però no podem descartar que algun arreli. L'amnistia té en contra milions d'espanyols, inclosos votants socialistes, uns per les implicacions que té i els altres per l'engany que suposa un Sánchez que la va negar i va afirmar categòricament que no encaixava en la Constitució.
Això només és el principi. Seria un èxit si tot hagués acabat amb l'arribada de l'estiu, però no oblidin el meravellós símil dels nacionalistes bascos: el pacte és com una traïnya, només cal que tothom sàpiga cap a on remar i que ho facin alhora, perquè com s'enredin les pales, hi haurà naufragi. Per molt nomenat que estiguis.