Inicio de forma experimental aquesta secció estiuenca sobre sèries de televisió i, potser, alguna cosa més. Són meres opinions personals d’algú que s’ho passa bé veient de forma aleatòria —seguint recomanacions de qui en sap o després de bussejar en les plataformes— sèries de televisió, el gènere on el talent cinematogràfic de tota mena (guionistes, productors, directors, autors i, fins i tot músics) ha trobat des de fa temps l’hàbitat  ideal per desenvolupar llurs talents.

Certament, ja des dels 80 van existir sèries trencadores com La Ley de los Ángeles, La Canción triste de Hill Street, o la posterior El Ala Oeste de la Casablanca. Van reescriure els motlles més enllà de culeborts à la Dallas o Dinastia o dels banals i apedaçats clàssics del 50 i 60 com a Colombo o Magnum. O directament van inventar el pràcticament inexistent thriller polític. Van aparèixer fantasies com a Ally McBeal o rotunds noirs com a Los Soprano. I, després, Mad Men.

Els 2000 representen l’eclosió de talent tan nadiu en el nínxol de la televisió o emigrat del cinema —no sempre de forma brillant—, gènere, el cinematogràfic de pantalla gran, en franca decadència, llevat d’excel·lents excepcions. La incorporació al mercat televisiu de multitud de plataformes, han de fet les sèries un gènere artístic, amb llenguatge propi, de primer nivell.

De forma arbitraria, sense ordre ni concert, poso la llista de series que més ens van agradar al 2020. Advertències vàries: reitero, no son crítiques, a tot estirar ressenyes estrictament personals. En segon terme, són series vistes a l’any 2020, independentment de la seva data de producció/estrena i que, en tot cas, no continuen —com les espectaculars The good fight, Line of duty, Hierro (totes a Movistar+) o El cuento de la criada (a HBO)— al 2021. Aquestes, ja els hi arribarà, si els hi arriba, el seu moment.

Un altre advertiment. Vam veure moltes altres sèries; algunes intranscendents, encara que són uns productes més que dignes —La unidad (a Movistar+) o Justified (a Prime Video)—; i algunes altres que mai confessaré haver vist i fins i tot haver-m’ho passat bé.

I el final: totes les sèries han estat vistes d’una tirada. Res de capítols setmanals, a l’estil de Taxi Key.

Ací va la llista:

  • Baghdad Central, 6 cps, 2020, a Movistar+. Les peripècies professionals, és a dir polítiques, d’un alt comandament de la poli baasista, després de la invasió del país. Això i la infiltració talibà a la societat iraquiana vista des del costat dels patriotes iraquians.
  • Baron Noir (3T x 8),  2016-20, a HBO. Manual de supervivència política d’un subjecte que viu la vida pública en vena, jugant tots els papers de l’auca, pròpia i alienes. O com sobreviure a la traïció sent un mateix un traïdor; d’ocasió o vocacional?
  • Bedrag —La ruta dels diners— (3T x 10), 2016-19, a Filmin. Corrupció financera —al capdavall, política— made in Sweden i com el sistema ponteja els bons. A retenir, Natalie Madueño
  • Berlin Station (3T, 29 cps ), 2016-19 a HBO. L’eterna pugna entre l’est i l’oest —o és al revés?— en el seu millor escenari: Berlin. Intrigues polítiques, personals i criminals. Atenció als antiherois Richard Jenkins i Rhys Ifans. L’ambientació és l’altra cabdal prota.
  • Criminal (2T, 16 cps), 2019-20, a Netflix. De visió obligada per tots els penalistes ja en actiu o aspirants ser-ho. Interessant enfocament de 16 interrogatoris, de 16 casos diferents, de detinguts al Regne Unit, Espanya (el capítol amb Eduard Fernández enlluernador), França i Alemanya.
  • Desplazados —Stateless—, 6 cps, 2020, a Netflix. Proposta crítica australiana de la mà de Cate Blanchett, de l’horror dels CIE’s, a sobre privatitzats, on va a parar per error una ciutadana australiana.
  • El Colapso, 8 cps, 2019, a Filmin (ara a Movistar+). Aclaparadora  sèrie francesa autoconclusiva sobre diferents situacions amb reaccions humanes davant una apocalipsi realment imminent. El capítol 7, simplement aclaparador. El pla-seqüència n’és el rei de cada capítol. Tot un tour de force.
  • Fauda (3T x 12), 2015-2020, a Netflix. Relat més o menys verídic, el protagonista, era agent a la realitat, en la lluita terrorista sense quarter entre israelians i palestins. A l’hora d’emissió, les dues ribes del Jordà es paralitzaven. Memorable. No pot ser d’altra manera, quan tots invoquen al el seu déu com a principi i fi i justificació de tot. Conseqüències lògiques del monoteisme.
  • Gambito de Dama, 7 cps, 2020, a Netflix. Poc a dir amb una de les sorpreses del 2020. No la millor, però sí, una de les peces més interessants. Cal veure-la encara que no es sàpiga ni jugar al parxís.
  • Godless, 7 cps, 2017, a Netflix. Replantejament del western. Amb la ronya ja clàssica de la reescriptura dels westerns —gènere entre els gèneres!—, surt un Oest americà ple de malfactors il·luminats, tan cruels com miserables o cabuts servidors de la llei, ja a títol personal. Per damunt de tot, la creació a la força —tots els homes han estat morts— d’un poblat feminista. Michelle Dockery, Jeff Daniels, Sam Waterston, Scoot McNairy,  o Thomas Brodie-Sangster, a altíssim nivell. Molts repeteixen a alguna de las sèries seleccionades.
  • Halt and catch fire, 2014-17 (4T x 10), a Filmin. Per a friquis —o no— dels inicis de la informàtica de consum. La història vital dels protes, en paral·lel a les noves troballes tecnològiques a ritme de thriller. Apassionant.
  • Homeland (8T x 12), 2011-2020,  a Movistar+ & Netflix. Què més dir d’aquesta obra mestre, rica en sòlides trames, ambientacions més que realistes i no poca denuncia política? Claire Danes i Mandy Patinkin per damunt d’un elenc sense igual; fins i tot es mengen a Damian Lewis.
  • Kalifat, 8 cps, 2020, a Netflix. A la oberta Suècia, la lluita dels serveis secrets nòrdics contra la captació entre el jovent d’origen musulmà per part del radicalisme islamista. El captador —em recorda altres de sectes catòliques de casa nostra— d’un encís sense límits. I altres coses sense límits també.
  • La maravillosa Sra. Maisel —The Marvelous Mrs. Maisel—, (3 T, 26 cps), 2017-19, a PrimeVideo. Humor judeo-americà, entre Allen y Lenny Bruce, i protofeminista en el tornant dels 50/60. Diàlegs deliciosament i provocadorament impossibles. La prota, Rachel Brosnahan i els seus pares,  Tony Shalhoub i Marin Hinkle, impagables.
  • Mindhunter (2T, 19 cps), 2017-2019, a Netflix. Més enllà de les sèries de polis. Es tracta de l’inici de la perfilació criminal, una nova branca de la Criminalista. Els professionals del tema, de la Criminologia o del Dret penal xalaran.
  • Mrs. America, 9 cps, 2020, a HBO. O com la dreta americana, continuadora dels llibertaris reaccionaris, intenta aturar la revolució feminista dels 60/70. Molt entenedora. Cate Blanchett incommensurable.
  • Nit i dia (2T x 13), 2015-17, a Filmin (ara, també al Canal 33). Se’ns va passar al seu dia. Feliç recuperació, amb una Clara Segura magistral i unes posades en escena d’un verisme infreqüent a casa nostra.
  • Oficina de Infiltrados, (5T x 10), 2014-2020, a Movistar+. L’espionatge des de oficines burocratitzades, la contraposició a l’heroi de fireta nord-americà. Al final, el preu és el mateix.
  • Patria, 8 cps, 2020, a HBO. Una visió no maniquea de la lluita armada, vaja, de l’assassinat polític, al país basc —tenia les meves reserves—. De dues famílies, cada una víctima a la seva manera del terrorisme d’ETA.
  • Peaky Blinders (5T x 6), 2013-19, a Netflix. Violència desfermada, que arriba a la política britànica dels anys 20. Un fresc tenebrós.
  • Pequeños incendios en todas partes —Little fires everywhere—, 8 cps, 2020, a PrimeVideo. Retrat de la hipocresia i falsedats d’una família mitja-alta americana, amb tendències progres. Un cop més Reese Witherspoon i Kerry Washington en estat de gràcia.
  • Unorthodox (4 cps + 1 making of, 2020), a Netflix. Imperdible producció sobre l’autobiografia d’una jueva jasídica de Brooklyn i el seu autoalliberament. Culmina a la nova capital de la llibertat, Berlín. El making of és essencial.
  • The Investigation -El caso del submarino-, 6 cps, 2020 (Movistar+): un polar nòrdic, danès en aquest cas, sobre un cas verídic —la desaparició d’un submarí de butxaca—. La perseverança dels investigadors, policials i periodístics (i dels pares de la víctima), amb la nul·la col·laboració del presumpte responsable, són la guia de la sèrie.
  • The Looming Tower, 10 cps, 2018, a PrimeVideo. La lluita antiterrorista, vista des de l’oficina del FBI de Nova York i la ceguesa de l’administració Bush Jr. Jeff Daniels —donant vida al prota, amb tràgic final el 11-S— com a cap de seguretat de les Torres Bessones i el descobriment, ja consolidat,  de les darreres temporades, Tahar Rahim.

 

Seguirem algunes en propers lliuraments amb més detall.