La detenció, dilluns passat, de presumptes terroristes vinculats als CDR i la forma de dur-la a la pràctica, amb filtracions, càmeres, retransmissió esbiaixada per alguns matinals televisius, comunicats d’associacions professionals de jutges i agents policials, i un silenci sepulcral de l'advocacia institucional, ha produït en la població catalana més suspicàcies que tranquil·litat, malgrat que teòricament la societat s'ha vist deslliurada d’una amenaça, amenaça que ningú fins ara havia percebut.

Ratificaven aquesta sensació d’incredulitat, o fins i tot de malfiança, el fet que dos dels detinguts i imputats de terrorisme quedessin en llibertat; o el ball de càrrecs penals que apareixien i desapareixien, amb rebel·lió inclosa; o també l’intent ―és un dir― de prevenir comissió d’atemptats quan, si més no, l’exterior de les dependències oficials tenen un baixíssim nivell de vigilància ―cosa que correspon a una situació de màxima tranquil·litat―.

El fet que les mateixes forces de l’ordre, que no van trobar una sola urna abans de l'1-O i que no sabien qui era un tal Orni, entre altres importants fites de la recerca policial, de sobte, atribuïssin a 9 persones ―dues d’elles en llibertat per obra de la mateixa policia― gravíssims delictes i atesos els antecedents de les policies patriòtiques, amb les seves invencions de fulletó de tercera, tot plegat feia que la font no fos considerada com a molt creïble.

El darrer cap de setmana ha passat quelcom insòlit: s’ha filtrat als mitjans de Madrid i només de Madrid i no als interessats la interlocutòria de presó o document, potser fins i tot apòcrif, que, a efectes publicitaris, duu a terme les mateixes funcions. En aquest paper diuen que figuren els fets que indiciàriament s’imputen als ara presoners.

Així i tot, d’aquest, per la majoria, ignot document, es deixen traslluir diverses coses: els CDR tenien certa relació amb el president Torra i cercaven assegurar una comunicació permanent i segura entre ell i el president Puigdemont. Sona a bajanada catedralícia, ja que ambdós presidents es comuniquen permanentment i obertament. No tenen restringides les seves comunicacions i ho poden fer pels canals que vulguin.

A més, han implicat la germana del president Puigdemont. El dia que les investigacions ―ves a saber per quins set sous― la situen en aquesta trama d’alta conspiració internacional, resulta que no hi era perquè no podia ser-hi, com ella mateixa ha declarat: la Sra. Puigdemont era a l'hospital cuidant el seu pare que havia estat operat just el dia anterior al que imputen la seva intervenció en aquestes conxorxes.

La detenció de presumptes terroristes vinculats als CDR i la forma de dur-la a la pràctica ha produït en la població catalana més suspicàcies que tranquil·litat, malgrat que teòricament la societat s'ha vist deslliurada d’una amenaça, amenaça que ningú fins ara havia percebut

Tot té aire d’opereta. A mesura que passen els dies, més, ja que el que es filtra no sembla sòlid ni sostenible. No cal dir que tot és indiciari, que són filtracions ―sempre il·legals―. Però si hi hagués indicis sòlids, les filtracions, com demostra l’experiència, podrien haver estat demolidores. No tindria sentit filtrar absurditats. Però cert patriotisme té raons que la raó no entén.

El que sí que es pot arribar a entendre és la posada en marxa d’una operació de gran abast, i molt bruta, atès el que està en joc. Aquesta finalitat no seria una altra que, tot passant de les paraules i argumentaris al text dels informes policials i les resolucions judicials, es pogués vincular independentisme a terrorisme. Així es destruiria, per part dels que així operen, el mite de l’independentisme pacífic, atès que pels que es mouen pels mons oficials aquesta brama d’equivalència ja fa temps que corre. Ara, amb aquesta maniobra, ja tindrien la pistola fumejant.

Però és més. Amb això no n'hi ha prou. La cirereta, el superpot, seria que aquest terrorisme fos dirigit des del Palau de la Generalitat en sintonia amb Waterloo. Un triple strike en tota regla: 1) l’independentisme és terrorisme; 2) Torra és el cap dels indepes/terroristes; 3) Puigdemont és l’home del darrere.

I si, en conseqüència, Puigdemont és l’home del darrere, se’l pot empaperar per terrorisme. I vet aquí que el terrorisme, en qualsevol de les seves formes delictives, sí que entra dins de la llista de delictes susceptibles de generar l’euroordre. I en aquest cas, examinada l’existència d’indicis de delicte i la identitat del reclamant, el lliurament a Espanya podria ser pràcticament automàtic.

Si la jugada surt bé, és rodona amb poca més despesa que uns elements que literàriament sonen bé. El risc també seria, i ben cert, fer un monumental ridícul internacional. Però com va dir Rubalcaba, “l’Estat pagarà el cost de portar Puigdemont”.

O sigui, que al cap i a la fi, la cosa pot no anar d’uns CDR, sinó que podria anar de cobrar-se la peça que manca. I molt bé podria ser que aquesta fos una ocasió que entenen propícia. Encara que sigui escrivint recte amb línies torçades.

Per últim, sense suport mediàtic, aquesta operació sense sòlids ancoratges materials és impossible portar-la a terme. Recordeu com es van afanyar mitjans i part de l’aparell de l’Estat en fabricar les mentides de l'11-M. Uns i altra continuen de servei.