No fa gaire, les grans empreses globals eren les heroïnes del capitalisme modern, les grans creadores dels gustos i de les modes. Ara tenen mala premsa. L'escassa transparència fiscal i la seva estratègia de diversificació a través de les deslocalitzacions les han posat en el punt de mira tant de les autoritats europees i l'Ecofin, com dels Estats Units i la Gran Bretanya, que busquen una activitat interna més gran en les seves economies. El moment actual de les multinacionals no és gens fàcil.

No fa gaire, les grans empreses globals eren les heroïnes del capitalisme modern

L'últim Consell de Ministres europeus d'Economia i Finances (Ecofin) va acordar frenar i impedir l'"elusió" o evasió fiscal basada en les disparitats fiscals existents entre membres de la Unió Europea i tercers països. Una llacuna que permet tècniques com que una casa mare pugui, per exemple, fer facturar amb preus de transferència superinflats a filials situades en places "atractives" i així augmentar els beneficis.

El que és curiós d'aquesta història és quan es va començar a abordar el problema, que va ser abans que s'inflés la bombolla populista i Pierre Moscovici, comissari europeu d'Assumptes Econòmics, vinculés aquestes males pràctiques amb la "patata calenta" dels campions nacionals.

La majoria dels països, no només els de la UE, desitgen que empreses pròpies controlin els sectors estratègics clau i, si poden, ampliar el seu radi d'acció a fora. Aquestes empreses són els campions nacionals, que es beneficiaven d'un tractament fiscal i industrial favorable. Però el principi de competència que es va instaurar a la Comunitat i a la Unió Europea va buscar frenar la discriminació cap a altres empreses foranes que treballaven en la mateixa o activitat o en una de similar. I com que ja no es podien aplicar ajuts públics, els governs van començar a acceptar que paguessin menys impostos en altres països perquè mantinguessin la seva musculatura. Així va començar tot.

La majoria dels països, no només els de la UE, desitgen que empreses pròpies controlin els sectors estratègics clau i, si poden, ampliar el seu radi d'acció a fora

La resta va ser conseqüència de la deslocalització que va començar als anys 70. El procés és sempre el mateix. Es comença per traslladar l'activitat industrial a un altre país, però no es tarda gaire temps a globalitzar la resta de les activitats de la companyia offshore, des de les financeres fins a les fiscals. I així s'ha arribat a una situació que, davant del descontentament popular, cal aturar.

La paradoxa és que es busca frenar les multinacionals quan s'estan retirant. Segons The Economist, aquestes companyies continuen sent molt fortes: ocupen només un de cada 50 treballadors del món, però coordinen les cadenes de subministrament que suposen més del 50% del comerç i representen un terç dels mercats de valors mundials.

Però, alhora, són molt vulnerables. En els últims cinc anys els beneficis de les multinacionals han disminuït en un 25%. Les seves participacions en els beneficis globals han caigut del 35% fa una dècada al 30% ara. Moltes senten que el seu abast global s'ha convertit en una càrrega.

En els últims cinc anys els beneficis de les multinacionals han disminuït en un 25%

I és aquí on apareixen Donald Trump i Theresa May. El titular de la Casa Blanca els adverteix que si no treballen a terra americà s'exposen a aranzels molt elevats. A Londres, la nova estadant del 10 de Downing Street ha fet una crida als empresaris demanant-los "d'assegurar el creixement de totes les comunitats locals", advertint-los que torna la "política industrial".

Davant de tal confrontació, els suïssos van rebutjar l'11 de febrer en referèndum canviar el sistema fiscal de què es beneficien les multinacionals, que gaudeixen d'un estatut especial que els permet pagar uns impostos que oscil·len entre el 7,8% i el 12%. I això encara que, segons els seus detractors, perjudica els ciutadans perquè el contribuent haurà de pagar el que s'ha deixat de recaptar per les grans firmes.

Com acabarà tot? A la manera de Trump, del Brèxit, de l'Ecofin o a la suïssa? Som al principi d'una llarga història.