El candidat demòcrata a l’alcaldia de Nova York, Zohran Mamdani, ha guanyat les eleccions amb més del 50% dels vots, superant el candidat independent Andrew Cuomo i el republicà Curtis Sliwa. I, a més de futur alcalde de la metròpoli a partir del primer de gener, s’ha convertit de la nit al dia en el polític de moda al món. Completament desconegut fins fa pocs mesos, va aconseguir la ciutadania dels Estats Units fa pocs anys i, desafiant totes les convencions, s’ha presentat com a socialista fent valer la diversitat de la ciutat en tots els terrenys, des de l’origen nacional o cultural fins al feminisme o el moviment LGTBI. Ell mateix és musulmà, d’ascendència ugandesa per part de pare i índia per part de mare.

No és l'única elecció que qüestiona que el futur hagi d’estar en mans de la dreta populista. Als Països Baixos, el líder de Demòcrates 66, Rob Jetten, pot acabar presidint el nou govern després de la clara victòria en les eleccions de fa una setmana. D66 ha aconseguit el millor resultat de la seva història i Jetten es perfila com el primer ministre més jove i obertament gai del país. Ah, per cert, la seva parella és el jugador d’hoquei format a Terrassa Nico Keenan, que podria convertir-se, per tant, en el "primer cavaller" dels Països Baixos. La seva germana Sofia encara juga al primer equip femení del Club Egara.

Aquestes dues eleccions —quedeu-vos amb la paraula elecció— entronquen amb el Nobel d’Economia d’enguany. Joel Mokyr, Phillippe Aghion i Peter Howitt han estat premiats per explicar el creixement econòmic sostingut que ha experimentat el món des de la revolució industrial. La innovació tecnològica hi ha tingut un paper fonamental. I això és important, però sobretot dona pistes per al futur. Perquè el treball dels guardonats demostra que el creixement econòmic no es pot donar per fet. Cal que la societat “vigili” els factors que generen i sostenen el creixement econòmic: la ciència, la innovació, la destrucció creativa i una societat oberta al canvi.

La innovació és creativa, però també és destructiva. I aquesta destrucció cal gestionar-la de manera correcta

La introducció d'un nou invent acaba afectant les empreses que venen productes més antics. És a dir, la innovació és creativa, però també és destructiva. I aquesta destrucció cal gestionar-la de manera correcta perquè la innovació no es vegi bloquejada per empreses consolidades i grups d'interès que en podrien sortir perjudicats. D’això va el món d’ara. Dels qui volen combatre els efectes negatius de la globalització i la destrucció creativa, que hi són, no amb receptes correctes, sinó amb nacionalisme, populisme i involució.

L'Institut Català Internacional per la Pau acaba de fer pública una enquesta en la qual diu que els joves —sobretot nois menors de 25 anys— abracen cada cop més idees properes a l'autoritarisme i a l'extrema dreta. Una desafecció del sistema democràtic, una crítica al feminisme, la negació de la violència de gènere o la negació del canvi climàtic. Negació de la ciència, negació dels canvis, tancament i involució que no són bons socialment, però tampoc econòmicament.

L’optimisme és que el futur depèn de nosaltres, de les nostres eleccions. El pessimisme és la base de la piràmide...