Sí, sí, estem d'acord que els mitjans públics audiovisuals tenen un plus de compromís amb la neutralitat i la veracitat. I els que ens creiem de veritat això dels mitjans públics encara més. Ara bé, també estarem d'acord que qui converteix en malaltís el control dels mitjans públics acostuma a ser els més contrari a l'existència dels mitjans públics.

Seria com allò que diuen, que si un policia de trànsit t'atura i vol multar-te, multa segura perquè sempre et trobarà alguna cosa. Aquí i a la Xina popular. Per tant, té nassos que qui si pogués tancaria els mitjans públics agafi la bandera de la defensa dels mitjans públics, que realment és la bandera de destruir la reputació dels mitjans públics en benefici dels mitjans privats que els són favorables.

I així arribem a l'altra banda de l'argument. Naturalment que els mitjans públics han de ser molt escrupolosos amb les informacions que ofereixen i amb la manera com les ofereixen, però això no vol dir que sigui certa la cançoneta aquella de que “els privats poden fer i dir el que vulguin”.

Els mitjans audiovisuals privats, efectivament i com el seu propi nom indica, tenen interessos privats i només han de donar explicacions als seus accionistes, sí, sí. Ara bé, això no implica que puguin fer el que els roti perquè són societats concessionàries d'un servei públic i difonen la seva activitat per un espai radioelèctric que és de domini públic i que és responsabilitat de les administracions públiques.

Però tot això quedaria reduït a una discussió tècnica que pot arribar a provocar badalls si no fos perquè quan arribem a la Sagrada Constitució hi podem llegir:

Constitució

O sigui, oferir mentides en comptes de notícies, és inconstitucional. I un servidor no ha vist ni ha sentit mai ningú reclamar l'aplicació d'aquest bonic article.

O sigui, per molt que les empreses de comunicació audiovisual siguin privades, tinguin interessos privats i només es deguin als seus accionistes i bla, bla, bla, no poden mentir. Ho diu una Constitució, que casualment és l'eina de la qual s'han apropiat els que fiscalitzen amb més ganes els mitjans públics i ha passat de ser en allò que “ens vam donar entre tots” a això de “que és com jo li diré que és”.

O sigui, som davant de la terrible paradoxa de veure que qui no es creu el servei públic ha privatitzat una Constitució i la llegeixen i l’apliquen com ells diuen que cal llegir-la i cal aplicar-la. I qui no la llegeix i l’aplica com ells diuen, automàticament queda desqualificat, insultat i apartat del recte camí.

O sigui, com va dir aquell, desconfieu sempre de la fe apassionada dels conversos. En general. I en aquest cas, en particular.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat