Fa un dia i mig que circula un exemple més del fenomen que anomenarem “La P amb la A, MU. I els lloros darrera”. Consisteix en que un espavilat (o espavilada) amb una capacitat intel·lectual tal que li demanes que llegeixi la P amb la A i et respon MU, veu una cosa, es creu que és el que no és, s'ofèn molt, ho difon i ja hi som.

En aquest cas, la cosa va d'una campanya de l'ajuntament de BCN que vol combatre les actituds masclistes. És una recreació de situacions que tots hem vist i hem viscut en les quals un home o un grup d'homes fan comentaris totalment inapropiats o mantenen actituds de menyspreu o d'assetjament vers una dona. El que es pretén és enviar un missatge per conscienciar-nos de que eradicar aquestes situacions és feina de tots.

Doncs bé, algú va veure un d'aquests vídeos en el qual uns nois miren al mòbil imatges enviades per un amic mentre manté relacions sexuals amb una noia i el comenten jocosament. Com que els nois parlen en castellà i la campanya és de l'ajuntament de BCN, l’espaviladet de torn va pensar: “Mira, ja estan acusant de masclistes als que parlen en castellà i mentre els catalanets són perfectes”. A partir d'aquí, el vídeo comença a circular sense aturador pels canals per on transita l’habitual corrua de lloros de repetició (cosa que, ves per on, ajuda a viralitzar la campanya) i ja tenim el titular: “La supremacista Colau estigmatitza els castellanoparlants”. Fins i tot algun polític que ha deixat de ser-ho perquè la gent no l’ha votat, ha aprofitat el moment per escriure al seu compte de twitter: “Estan instalados de pleno en la más nausebunda tradición de los nacionalismos europeos, que ha provocado decenas de millones de muertos. Sois el mal. El mal mayor”. Una frase que, traduïda, vol dir: “Sou uns nazis”.

Però ara és quan arriba la part realment interessant de la cosa. Mitjans de comunicació, polítics (inclòs el que la gent ha fet fora de la política) i particulars que difonen la noticia del vídeo supremacista són avisats per altres persones de que la campanya consta de diversos vídeos. I resulta ser que l'idioma dels que mantenen les actituds masclistes en els altres vídeos... també parlen en català. Xooooooof! Quina pífia, oi? Quin ridícul, no troba? És el problema de repetir com un lloro el que diu un espaviladet. O una espaviladeta.

I, arribats aquí, vostè creu que algú ha rectificat? Vostè creu que algú ha demanat perdó? ¿Vostè creu que algú ha tingut un mínim de personalitat per sortir i dir: “Miri, jo ni puta idea de res, però vaig veure l'oportunitat de demostrar a tothom que no sé ni el que dic i que tant me fot cent com cent mil. Però un cop ha quedat clar que parlo perquè tinc llengua i escric perquè tinc mans, demano disculpes, retiro els insults i me'ls aplico a mi mateix. Multiplicats per infinit”?

Vostè què creu que ha passat? Doncs efectivament, en un debat, en un míting, en un article o en una tertúlia, aviat hi apareixerà un d'aquests dels que la P amb la A fan MUUUU i parlaran de... “la supremacista lazi Colau que insulta a los españoles mientras alienta a un señor Sánchez en manos de golpistas, terroristes confesos y comunistas que quieren quemar Iglesias como en el 36”. I si vol ens hi juguem un pèsol...