Diversos col·lectius fan vaga i/o es manifesten. Els uns reclamen millores laborals; els altres, econòmiques i els de més enllà, les dues coses.

Quedem-nos amb el cas dels metges. Els de la sanitat pública, perquè ara hem sabut que els de la concertada van en un altre paquet.

Costa tant no estar d'acord amb el que reivindiquen, que durant la vaga, la mateixa conselleria els donava la raó. Però la protesta ha provocat reaccions polítiques molt diferents.

El Gobierno del PSOE diu que la culpa del desgavell és de la negativa dels indepes a aprovar els meravellosos pressupostos. I que, va, que els aprovin ràpid perquè si no ho fan, allò del manà quedarà com una broma. Els indepes diuen que la culpa és de Madrit (concepte) perquè el tema del finançament no s'ha resolt. I, en tot cas, encara que això succeís hi ha milions d'euros empantanegats des de quan Noè en partides pressupostàries que ni s'han executat ni s'executaran. Ciudadanos diu que Quim Torra s'amaga perquè ni és el president de veritat ni ocupa la cadira que ocupa per gestionar i solucionar sinó per enganyar-nos amb la república que mai serà. El PP diu que als separatistes no els importa la salut dels catalans i que només saben parlar d'independència. Els poscos, els declarats i els camuflats, diuen que la culpa de tot és d'Artur Mas, que va posar en marxa les retallades més neoliberals vistes mai a l'Europa de la (pen)última crisi. I la premsa de paper de Madrit (novament concepte) aprofita les manifestacions per dedicar als indepes uns adjectius que si els indepes els dediquessin a les mares d'editorialistes i articulistes de Madrit, no hi ha prou boscos a l’Amazònia per fabricar prou paper per escriure-hi tanta querella.

Però, curiosament, ningú respon a la clàssica i demolidora pregunta titulada “Això qui ho paga?”. És a dir, i per resumir-ho tot: 1/ d’on han de sortir els diners per pagar els metges que falten?, 2/ com s'ha de fer el procés per trobar i contractar els metges que falten?, i 3/ de quina partida traiem els diners per pagar els metges?

Resulta que tothom diu que sap qui en té la culpa, i aquest “tothom” sempre és l'adversari ideològic, però ningú ofereix la solució. La solució de veritat. No el pegat d'uns diners de més o de menys que no deixen de ser la xocolata del lloro a curt termini. No, no, la solució a la realitat a mitjà termini consistent que cada cop hi ha menys diner públic per mantenir l'estat del benestar que teníem fins ara. I que cada cop n'hi haurà menys. Aquí i a la Xina Popular.

La solució a un greu problema que ens està venint a tanta velocitat que ara mateix les grans mútues privades estan fent molts (i importants) moviments empresarials per posicionar-se en la nova situació.

Sí, la culpa la té el del costat, però això no va de mil metges més als CAP. Això va de si algú té alguna idea de com salvar el sistema. I si pensa fer alguna cosa.