Fa just una setmana, la Marta Lasalas va enviar-me un enllaç de Youtube. I em va dir: “Mira-te’l. I a veure si coneixes algú al minut 2.09”. L'enllac era aquest:

I, sí, em sona alguna cara, sí. Hi apareix el filòsof Xavier Antich, l'actriu Sílvia Bel, el conseller Toni Comín... i un servidor de vostè. Confesso que quan ho vaig veure vaig patir uns instants d'estupor i que si tingués pèls al cap, se m'haurien posat de punta. Per tres motius.

En primer lloc perquè recordo perfectament aquell moment i el que ens acabava d'explicar Comín. Feia una estona que havia acabat la famosa reunió de Junts per Catalunya en una de les sales del Parlament. Aquella de la qual se n'ha parlat tant i de la qual se'n han explicat tantes coses. Però com que crec que han de ser els allà presents qui han d'explicar què va dir i fer cadascú, me'n guardaré prou de ser jo qui expliqui el que m'han explicat. Sobretot perquè com que jo no hi era, no sé si el que m'han explicat uns i altres és cert o no. I al moment de la conversa també era quan va començar a córrer que hi haurien eleccions i arribaven les primeres reaccions a aquesta possibilitat.

En segon lloc perquè quan vaig veure les imatges vaig pensar: “espero que no surti la part anterior de la conversa, on el conseller Comín va explicar unes coses una miqueta delicades, una part de les quals són públiques, però l'altra part no”.

I en tercer lloc perquè quan et dediques a això que ens dediquem uns quants i que consisteix en anar als llocs, intentar saber què passa i explicar-ho, es fa molt estrany veure quan d'observador passes a ser l'observat.

El cas és que aquest tràiler correspon a un documental que avui ha estat presentat al Col·legi de Periodistes de BCN i que es podrà veure per TV3 la nit del dia 1 d'octubre. Es titula El Xoc i l'ha guionat, gravat, muntat i dirigit un jove alumne de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) que es diu Enric Vilageliu.

Ara seria molt lleig explicar-li El Xoc, però si ho fes tampoc no passaria res. Perquè és una peça per veure i per sentir. Per molt que li expliqués que hi passa, no li explicaria res. Perquè és un documental d'aquells que si desvies la vista un segon, et perds moltes coses. Perquè és la mirada personal de l'autor a una successió de fets narrats sense veu en off i sense entrevistes. Són moments encadenats amb petites frases, breus converses, mirades, expressions, rictus i gestos que, tots junts, expliquen moltes coses. I pel mig, moments humans, moments tendres, moments tensos, moments emocionants i moments, en general.

El documental no aporta res de nou des del punt de vista informatiu, però retrata instants que en aquell moment vam veure dins d'un conjunt i que vistos ara, extrets individualment, i havent passat ja un any, expliquen moltes coses de les que van passar després i ajuden a entendre algunes actituds i decisions.

Si té interès en veure'l abans del dia 1, dimarts vinent el passen als cinemes Texas de BCN, dijous a Granollers i està a disposició dels cineclubs que ho desitgin.

Benvinguts (i benvingudes) a un nou format televisiu que durarà temps i consistent en explicar què va passar durant un mes i mig de la nostra història i que dóna per desenes de documentals de tota mena.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat