“Els Mossos teníem un dispositiu previst per si se'ns ordenava detenir al president o als consellers”. La frase és del Major Trapero i l'ha dit avui a la sessió del dia al Suprem. I quan l'ha deixat anar, a més d'un (i d'una) se li ha travessat el dinar. El d'avui i la resta de dinars consumits des del dia del primer puré de fruites fins avui. Però, n'hi ha per tant? Què ha dit exactament Trapero?
Aquesta frase sintetitza perfectament els arguments que volia explicar i que han quedat resumits en la seva intervenció a una pregunta del jutge pràcticament al final de la sessió. Sí, sí, ho ha llegit bé... una pregunta DEL JUTGE! No de la fiscalia, no de l'advocacia de l'Estat, no de VOX. I ho explica si fem una lectura global de la frase i del que no diu, implícitament, però que sí inclou explícitament: els Mossos, que sempre vam estar per defensar la legalitat i complir les decisions judicials, teníem preparats els dispositius necessaris per fer complir les ordres que rebéssim, entre els quals detenir el Govern si calia. Però ningú ens ho va demanar. I quan els vam dir al president Puigdemont i al conseller Forn que no estàvem d'acord amb les seves decisions (polítiques), ells ens van dir que no només no ens impedirien fer la nostra feina sinó que ens van animar a fer-la.
Ergo (i ara afegeixo jo) si resulta que l'acusació parla de rebel·lió i sedició, de violència, de cop d'estat, de fulminació de la Constitució i de la legalitat, de proclamació d'una república, de murs humans combatent contra pobres policies nacionals i guàrdies civils desvalguts, de comandos separatistes sembrant el pànic i el terror, ¿com és que ni la Fiscalia, ni el TSJC, ni el Gobierno van decidir detenir els màxims responsables de tot això? I ara contesto també jo la pregunta: potser perquè és mentida? Potser perquè el relat de l'Estat no se sosté per enlloc?
Brooooooummmmm! Sí, ho ha endevinat, aquest és el soroll de la rebel·lió i la sedició caient a trossos després de la declaració de Trapero. Bé, de les restes del que encara no havia caigut en dies passats. Cada cop més, el titular de la sentència final fa cara de ser una cosa semblant a “Vencereu, però no convencereu”, que traduït seria: “Posareu la sentència que justifiqui tot el que heu fet, però sapigueu que sabem que no s'aguanta per enlloc”.
Però Trapero, de propina, ha donat una classe del que s'entén per una policia moderna i “democràtica”. Amb els seus encerts i errors, que si vol ens hi entretindrem un dia, sobretot en els segons. Però parlo de filosofia global. Quan la jutgessa els va demanar “prudència, conservació de la pau social i proporcionalitat”, això és el que va fer el cos. No van decidir demostrar el seu nivell de testosterona a base d'hòsties. Una manera de veure el món (policial) en contraposició evident al que han manifestat alguns dels que han passat no fa pas gaire per la mateixa cadira que Trapero.
I de la resta de cosetes vistes avui, un parell de detalls:
1/ la realització televisiva del dia ha estat molt diferent a la vista fins ara. Hi ha hagut més plans de reacció i hem vist més les cares dels que eren citats o tenien a veure amb el que s'estava parlant. I això s'agraeix.
2/ Miri's aquesta foto, concretament la part inferior dreta, entre la part baixa de la taula i el que és la fusta dels bancs dels defensors:
Oi que al terra s'hi veuen com unes catifes rectangulars d'aquelles de goma que es posen a la porta de les cases per netejar-s'hi les sabates? Mirem-nos-ho amb més detall:
Sap quines vull dir, oi? Aquestes:
Doncs sembla que n'hagin agafat unes quantes i les hagin posat les unes al costat de les altres com per protegir el terra de la sala. Caldrà confirmar-ho si és així o és un efecte òptic. Perquè si fossin el que em temo, ens quedaríem curts amb el traperià “pues bueno, pues molt bé, pues adiós”.