Doncs sí, avui he seguit amb molta atenció la primera jornada del judici-venjança contra la cúpula dels Mossos i el Departament d'Interior del Govern de l’1-O.
I mirant, mirant, hi he vist el tinent fiscal Miguel Ángel Carballo Cuervo actuant d'una manera inqualificable. Inqualificable per culpa meva, perquè no penso qualificar-la. Bàsicament perquè l'actuació es qualifica ella sola. Pel fons i per la forma. I inqualificable perquè a aquest senyor no cal qualificar-lo, ja que el qualifiquen els seus fets:
1/ El 2007, quatre anys després el tancament del diari Egunkaria i de les seves quatre seus i de la detenció i processament de 10 dels seus directius per un presumpte delicte de “pertinença o col·laboració amb l'organització terrorista ETA militar”, Carballo Cuervo demana sobreseure el cas després de no trobar indicis per sostenir l'acusació. Retira els càrrecs, sí, però no la suspensió del diari.
2/ El 20 de juliol del 2007, un divendres d'estiu a les 3 de la tarda i mitjançant un fax, el jutge Del Olmo ordena el segrest de la revista El Jueves per aquesta portada:
Mentre el jutge envia la policia als quioscos a retirar revistes, Carballo Cuervo sol·licita que també s'impedeixi la distribució a través de les xarxes. Cinc dies després de començar a circular de forma viral per mig món.
3/ L'endemà de l'escorcoll a la Conselleria d'Economia (21 de setembre del 2017), Carvallo Cuervo presenta la primera querella per sedició contra Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, acceptada per la jutgessa Carmen Lamela i que li serveix per enviar-los a la presó, on hi són des de llavors.
4/ El 10 d'abril del 2018 exerceix l'acusació contra Tamara Carrasco i Adrià Carrasco per terrorisme. Adrià fuig a Bèlgica i a Tamara, un cop posada en llibertat, se li prohibeix durant més d'un any sortir de la seva ciutat. Durant aquest temps, Carvallo Cuervo intenta dos cops que Tamara torni a la presó acusada de rebel·lió i sedició. Les proves contra ella són una recerca a Google Maps, un xiulet groc i una careta d'en Jordi Cuixart.
5/ El 23 de setembre del 2019 es converteix en acusació pel cas dels nou CDR perillosos terroristes que tenien goma-2 en una olla precursora i volien assaltar el Parlament amb l'ajut del president Torra. Tres mesos després TOTS els perillosos terroristes van sortir en llibertat sota fiança.
6/ El mateix dia, el ministre de l'Interior en funcions, Grande-Marlaska, li lliurava al senyor Carvallo Cuervo la Creu al Mèrit Policial amb distintiu vermell a títol honorífic.
Però mentre em mirava l'actuació i les maneres del senyor fiscal, no podia evitar pensar que aquell judici estava equivocat. Que era el món al revés. Que en un país normal a qui caldria jutjar és als que van construir el relat necessari per poder empresonar el govern de l’1-O i als dos líders socials i on els Mossos eren la pota necessària per poder dir que darrere dels polítics i activistes hi havia un “exèrcit” que era qui sostindria amb les armes la rebel·lió i el cop d'estat violent i terrorista. I que és això pel que els jutgen. I pensava que a qui s'hauria de jutjar és a tots els que han aplicat la llei de manera prevaricadora i als que han violat l'estat de dret a propòsit. I als “periodistes” que hi han col·laborat a canvi de bons sous i de càrrecs no menys bons.
Però no em faci cas, segurament eren visions provocades per aquest temporal de vent, pluja, fred i neu. És que ja estic molt gran...