És el nou fenomen televisiu del panorama català i es diu Joc de Cartes. El fan els dijous després del Polònia i consisteix en quatre propietaris de quatre restaurants d'una mateixa zona que competeixen entre ells a veure quin local és el millor, però a partir de la seva pròpia opinió. Com? Doncs el presentador, en Marc Ribas (Cuines), va acompanyant els restauradors de tres en tres a l'establiment del quart fins que tots han menjat als locals dels altres i tots han ofert el seu menú a la resta. 

La cosa no va de veure ningú cuinant a tota llet com passa als concursos que ara triomfen a les espanyes. Aquí es tracta que els propietaris es critiquen entre si. La decoració, la neteja, el servei, el menjar, el preu... I això és el que voten. Però, esclar, si tu vols guanyar els 3 mil euros del premi, has de votar molt al restaurant que veus més fluix i molt poc al que veus fort i et pot fer ombra. I això pot fer que guanyi el més fluix perquè tothom el voti pensant que així es beneficien. Complicat... 

El programa té un gran seguiment a Twitter, cosa poc habitual amb els productes de TV3. Tant que és de les etiquetes més usades del dia a Espanya, quan és un producte televisiu vist només a Catalunya. I aquí s'hi nota la mà de Magnolia, la productora experta a crear formats per a T5. Desconec si animats per l'èxit (dijous passat un 18% de share) o ja ho tenien previst, però ara hi han afegit Fora de carta. Sap la tertúlia-lapidació que fan després de Supervivientes? Doncs això, però a la catalana. Hi participen tres telecincos: Daniela Blume (Gran Hermano VIP i Supervivientes), Laura Fa (Sálvame i Arucitys) i Santi Villas (Sábado Deluxe) i Jordi Luque (El Comidista). 

I si el programa està rebent bones crítiques, la tertúlia buidaulls, ha rebut amb la mà oberta. Li mostro només algunes de les piulades fetes durant els primers minuts de programa:

I amb això crec que queda prou clar el sentiment d'uns quants. Com sempre, poc representatius del pensament majoritari. Però aquesta reacció fa que el dubte ara sigui saber si dijous vinent hi haurà Fora de carta o es decidirà que, vistes les crítiques, s'ha acabat l'experiment. Una decisió tan important com saber si TV3 ha decidit finalment creuar aquella línia que separa la seva programació tradicional dels productes de telerealitat

Menteixen les enquestes de Marhuenda?

El tema no és nou. Fa temps que molta gent dubta de les enquestes que publica La Razón. Sospiten d'uns resultats que sempre coincideixen exactament amb la seva línia editorial i que surten d'uns treballs fets per una empresa mig clandestina, que fins no fa gaire no tenia pàgina web, que no treballa per ningú més i que es diu NC Report.

Doncs bé, Pedro J Ramírez, un dels grans enemics del director de La Razón, Paco Marhuenda, va publicant per fascicles les seves converses gravades per la Guàrdia Civil. I així anem sabent cosetes i més cosetes que tampoc són grans revelacions mundials, però que permeten entendre el funcionament del mecanisme. I aquesta setmana han tocat les famoses enquestes. Aquí li deixo el que han publicat a El Español i vostè tregui'n les conseqüències que consideri oportunes:

I mentre, a Twitter...

Marhuenda té un avantatge sobre Pedro J Ramírez i és que va a moltes tertúlies televisives i de ràdio i allà pot "vendre" els seus arguments a una gran audiència. En canvi, Ramírez està proscrit dels grans mitjans i s'ha quedat sense altaveus mediàtics. Només té a favor que el Elespañol.es és a la xarxa en obert i el que hi publica arriba a més gent que els continguts de La Razón, que pateix la gran crisi del paper i que publica a internet les peces tancades. 

Conscients d'això, la gent que porta el compte de Twitter de Marhuenda aprofita les seves aparicions per anar afegint llenya a l'incendi. Aquí té uns exemples de dijous:

I, com no podia ser d'altra manera, la guerra ha acabat arribant a altres mitjans, que l'aprofiten no per posar-se a favor d'un dels dos sinó per carregar contra l'enemic. És el cas de Periodista Digital, propietat d'Alfonso Rojo, excompany de Ramírez a El Mundo i amb qui ara mateix manté una relació tan distant com la del fiscal general de l'Estat amb la independència judicial. Però vaja, només llegint una miqueta del que publiquen sobre el cas, queda clar en contra de qui estan...

La mare superiora

Poca cosa més queda per afegir a tot el que s'ha dit sobre el cas de la mare superiora. Potser el més sensacional és recuperar el moment i redescobrir-lo i assaborir-lo amb la calma del cap de setmana:

Però, d'on ve això de la "mare superiora"? Ho explica Pere Pujol en una entrevista de Carlos Enrique Bayo a Público

El més bonic, però, és que la moda de parlar en clau s'estén sense aturador. Els uns usen metàfores divines i els altres relacionades amb el líquid element anomenat aigua i el llenguatge que l'envolta, que tampoc està malament. Miri's la conversa entre Óscar Sánchez Moyano, propietari d'un grup d'empreses que vehiculava els pagaments de les campanyes del PP i Beltrán Gutierrez, gerent del PP de Madrid i home de confiança d'Esperanza Aguirre. El tema podria titular-se: "tú me das, y yo lo pillo"...

Irene Rigau se sincera

Però, tornem al cas Pujol. Irene Rigau va visitar dilluns la tertúlia del Catalunya Vespre de Catalunya Ràdio. Era el dia de l'aparició de la nota de la mare superiora i l'exconsellera d'Ensenyament va tenir un atac de sinceritat d'aquells que sobten en un mon tan políticament correcte. Escolti, escolti, el que va dir: 

 

Una mateixa notícia genera dues notícies oposades

Depenent de quina portada miressis divendres, el que havia passat el dia anterior amb el Valle de los Caídos era una cosa o la contrària. I les dues eren certes... Bé, suposo...

I dit tot això, bona setmana mediàtica...