Els primers dies de judici al Suprem teníem una pressa bàrbara. Si feia falta acabàvem passades les 9 de la nit i si calia habilitàvem els dilluns i els divendres. Gaaaaaaaaaash!

Però des de fa unes quantes jornades anem xino-xano, passet a passet, amb la calma, el que fa l'esverat sempre li surt esguerrat o qui parla de pressa tot ho vessa. I a més, com que no veiem la cara dels declarants i tots diuen exactament el mateix, perquè a tots els pregunten el mateix, perquè no hi ha res més a preguntar-los que la repetició de la mateixa pregunta, cada dia anem repetint durant hores i hores la mateixa declaració.

Sí, sí, les parts han de tenir dret a dur a declarar a qui creguin necessari per defensar les seves tesis, però aquesta desfilada de policies i guàrdies civils repetint això de la muralla, això dels insults, dient que la gent duia paraigües (si, esclar, plovia), explicant que un votant (oh, terrible!) duia un casc de moto posat al cap (on volien que el dugués, al pílor? I el duia per evitar rebre hòsties), i en molts casos anant allà per dir que no van veure res, vol dir que cal?

Un cop han passat 32.431 policies (per dir una xifra) repetint el mateix, cal que passi el policia o el guàrdia civil que en fa 32.432? Què passa, les proves funcionen per acumulació? Això dels judicis és com un pantà per produir energia hidroelèctrica i com més aigua, més electricitat? O sigui que si porten 67.981 testimonis (per dir una altra xifra), als acusats els cau la perpètua? Perquè aquesta és l'altra...

Escolti, és que aquí estan jutjant uns senyors que fa més d'un any que són en presó preventiva acusats d'uns delictes que són més greus que un homicidi. Escolti, és que hi ha nou persones a la presó que cada dia es foten una pallissa de quilòmetres per assistir durant hores (matí i tarda) a un judici on la marmota ja ha mort d'avorriment. I encara falten, mínim i al pas que anem, tres mesos més de judici.

I resulta que estem perdent hores i hores sentint uns senyors que repeteixen una vegada i una altra, i una altra, i una altra, i encara infinites vegades més, que la gent els cridava “fills de pu” i “voltaren”, que la gent es manifestava i que la gent s'agafava dels braços. Ui sí, quina rebel·lió més terrible. Quanta sedició regalimant carrer avall, sí.

Escolti, que el codi penal diu que la rebel·lió és un “alçament amb violència i públicament”. I quan al judici sents el que sents, una vegada i una altra, i una altra, i una altra... l'únic alçament possible és el de tots els que són allà, concretament de les seves respectives cadires i per marxar cadascú a casa seva. Menys els responsables d'aquesta vergonya, naturalment, que s'alçarien per passar a ocupar ells (i elles) el banc dels acusats.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat